Aquest 2 de novembre, la CUP de Lleida, conjuntament amb el Casal Independentista l'Ocell Negre, hem dut a terme un acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig del Liceu Escolar que van perpetrar les tropes feixistes la tardor de l'any 1937. L'acte ha consistit en uns ofrena florar i la lectura del manifest que reproduïm a continuació.

Un any més recordem l’aniversari del dia nefast en que la cultura i el coneixement van ser derrotats per la infàmia. Un any més recordem que un 2 de novembre d’ara fa setanta quatre anys, la càrrega mortal de l’aviació feixista colpejava durament la ciutat de Lleida com a preludi dels foscos anys que vindrien després. En aquell acte terrorista, el Liceu Escolar, símbol de la renovació pedagògica a Lleida, va ser enfonsat pels criminals que sense dubtar-ho van assenyalar-lo com a objectiu. Els vassalls de la estupidesa van ensorrar un símbol, una llavor del que havia de ser una educació alliberadora per construir altre futur.

Aquell 2 de novembre de 1937, ales negres van volar també sobre la nostra ciutat per atemorir petits i grans, per castigar-los, per fer-los-hi veure que els valors pels quals lluitaven no tenien cabuda en el món submís que els feixistes desitjaven.

Lleida coneixia l’horror de la guerra i l’horror dels que desitjaven la victòria a qualsevol preu, als qui no importava que els que es trobaven lluny del front també morissin: dones, nens, mestres, avis... que vivien el seu dia a dia, van veure com en aquella data fatídica la seva vida canviava radicalment: Rosa Daniel, Antoni Castell, Pilar Hernández, Josep Jové... són només alguns dels noms d’aquells nens i nenes que, amb menys de 15 anys, van morir aquí sota les bombes de la ignorància.

En aquella guerra no només lluitaven uns contra altres per un territori, sinó que la primera contesa mundial contra el feixisme es jugava a casa nostra, a la que persones d’aquí i de tot el món van acudir per defensar la llibertat.

Avui, nosaltres, ens declarem ara i sempre antifeixistes, no només com a dignes hereus dels qui amb les paraules o amb el fusell hi el combatien, sinó perquè també denunciem i assenyalem els que van permetre la massacre, i no oblidem ni perdonem el que aquí va succeir. Lluny de falsos discursos conciliadors, volem cridar ben fort, un altre cop, que la lluita contra el feixisme en totes les seves formes segueix més viva que mai: a les escoles, als instituts, a les fàbriques, al carrer... tots hi estem implicats i cal no baixar la guàrdia.

En un temps en que tan es parla de memòria històrica, volem denunciar l’amnèsia històrica a la que se’ns vol sotmetre. Les generacions actuals tenen el dret a heretar els valors dels qui defensaren la llibertat i la democràcia davant dels que van imposar el totalitarisme. Reclamem que es condemni el feixisme com a responsable de la mort, el sofriment, la destrucció i l’alienació mental de diverses generacions que han vist amagada la veritat. Tenim el deure de transmetre els valors de la solidaritat, de la justícia social, de la igualtat i de la raó als qui han de bastir un nou món.

Per nosaltres, només hi ha uns culpables, els feixistes, que imposaren la pau dels cementiris i les fosses comunes, dels camps de concentració i dels treballs forçats, de l’exili i de la destrucció, de la tortura i l’esclavatge a milers de persones. Sí hi ha diferència entre víctimes i botxins, entre vencedors i vençuts, i cal passar comptes i esclarir responsabilitats. No s’entén que polítics que diuen defensar els valors republicans corrin a retre pleitesia a la monarquia hereva del franquisme; no s’entén que els que beatifiquen els seus màrtirs no demanin perdó pel seu suport als feixistes; i no s’entén que aquí, a la nostra ciutat, destruïda pel feixisme, es mantinguin dempeus homenatges als “caídos por Dios y por España”, així com que als nostres carrers hi figurin noms dels qui només mereixen ser recordats com a col·laboradors del feixisme i la dictadura: Joan Recasens, Ramon Areny, Casimiro Sangenís, Carmelo Fenech, Miquel Montanya, ser lleidatans no els exculpa de res.

No ens valen arguments conciliadors ni de mals menors, reclamem de nou la seva desaparició dels espais públics i que siguin recordats com a còmplices de la barbàrie. L’homenatge ha de ser pels milers d’homes i dones que no dubtaren a donar un pas endavant per defensar la humanitat i que han estat tractats injustament per la Història, quan no oblidats o menyspreats.

Nosaltres, avui i aquí, prenem el relleu i ens comprometem a militar en l’antifeixisme, a lluitar pels valors de la solidaritat i l’ajuda mútua, a bastir un món de pobles i persones lliures. Avui, igual que ahir, mori el feixisme, visca la llibertat!

Lleida, 4 de novembre de 2011