INTRODUCCIÓ:

Arran del terratrèmol i Tsunami que ha afectat el nord del Japó el passat 11 de març, i que ha comportat una greu crisi per l’afectació de diverses centrals nuclears del país, i que a més a coincidit amb el 25è aniversari del gravíssim accident de la central nuclear de Txernòbil.

Així mateix, davant l’alerta nuclear al Japó, volem recordar l’enorme perill que suposa la producció d’energía elèctrica mitjançant les tecnologies nuclears. A hores d’ara, les explosions en quatre reactors de la central nuclear de Kukushima I, d’idèntica tecnologia a la central de Garoña (estat Espanyol), han llençat a l’exterior materials núvols de material, en part radioactiu, a més d’un km d’alçada, els quals se sumen a les emissions controlades de gasos radioactius pel venteig de la contenció. Segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica les mesures de radioactivitat són 8 vegades superiors al què una persona pot ser exposada en un any.

Dels sis reactors en actiu de la central de Fukushima, el núm. 1, el més antic, més afectat i primer en patir la fusió del nucli, és idèntic al reactor de la central nuclear de Sta. María de Garoña, tant en construcció interna com en el seu edifici de contenció.

Tot i així, no cal anar tan lluny, donat que als Països Catalans tenim un total de quatre centrals nuclears en funcionament: Ascó (I i II), Vandellòs i Cofrent, i una central nuclear en fase de desballestament: Vandellòs II. Cal tenir en compte que dues d'elles, Ascó i Vandellòs, tan sols es troben a uns 70 km de Lleida.

Les centrals nuclears d'Ascó I i II, i Vandellòs II han arribat a la seva edat crítica pel que fa a la seva capacitat temporal d'ús, 26, 25 i 22 anys d’antiguitat respectivament, sent la mitjana d'edat per tancaments de centrals nuclears a Europa entre els 24 i 25 anys. Mentre que la mitjana d'edat per tancaments al món és de 23,5 anys.

A aquesta edat crítica s'ha d'afegir la manca de manteniment de les centrals, com per exemple, l'incident de corrosió del sistema de refrigeració de Vandellòs II, l'any 2004. Tot plegat condueix a un elevat número d'incidents en aquestes instal·lacions i que cada cop siguin més perilloses. Així doncs, les tres centrals nuclears situades a Catalunya, el 2007 van tenir el 62,50% de tots els incidents de les centrals nuclears de tot l’Estat espanyol i el 2008 van quedar per sobre del 60%.

Cal tenir en compte que aquest 20 de març la CN de Cofrents (València) se li acaba la concessió, i el Govern de l'Estat, ha allargat deu anys més de vida la central nuclear.

Malauradament, les pressions de CiU, PNV i el PP han fet canviar les promeses electorals del govern de l'Estat, sobre el tancament progressiu de les nuclears. A més, el Ministeri d’Indústria s’està plantejant construir un abocador de residus radioactius, anomenat Magatzem Temporal Centralitzat, per allargar la vida de les nuclears de l’Estat, posant en greu perill a tots els ciutadans i ciutadanes i sense programar un calendari de tancament d’aquestes.

Al mateix temps, no podem oblidar que l’energia nuclear, per la contaminació i els residus radioactius, representa una greu hipoteca per a l’ambient i la salut de les persones, per les generacions actuals, però també per les futures. Així mateix, el cicle nuclear civil i el militar tenen multitud de connexions, com ho prova la forma en què han accedit a l’armament nuclear noves potències nuclears i la forma amb què nodreixen els seus arsenals atòmics.

Atès que la producció d’energia amb centrals nuclears representa un cost superior a la que es genera mitjançant fonts renovables, al mateix temps que són força ineficients: només se n’aprofita el 35% de l’escalfor generada mentre que el 65% restant es malmet en forma de vapor o aigua calenta que és abocada a l’atmosfera o als rius.

Donada que la producció d’electricitat amb reactors nuclears és la forma més cara de produir-ne, amb un cost minimitzat només per la inversió amb diners públics en la seva construcció, desmantellament i gestió de residus, quan si aquest cost fos assumit per les companyies elèctriques, tal com hauria de ser, seria totalment inassumible per als consumidors/es.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Lleida,

ACORDA:

1. En primer lloc, expressar el suport i solidaritat de l’Ajuntament de Lleida en vers al poble del Japó que pateix una vegada més els efectes d’una catàstrofe nuclear.

2. Posicionar-se públicament pel tancament progressiu de les centrals nuclears del nostre país per la seva relació amb l’ús militar, pels grans impactes ambientals, pels perills malauradament i recent demostrats i per la generació de milers de tones de residus d’alta activitat pels que no existeix cap tipus de gestió ni eliminació.

3. Declarar Lleida municipi antinuclear, entenent aquesta antinuclearitat no com un gest buit de contingut, sinó com la voluntat de la Vila d'aprofundir en l'estudi i l'aplicació de les fonts d'energies renovables que a mitjà i llarg termini haurien de ser una alternativa vàlida a l'atòmica.

4.Treballar pel foment de la reducció del consum energètic en tots els àmbits de l’administració local, el qual ha de ser la principal condició del nou model energètic, fent-ne una institució energèticament eficient.

5. Demanar als governs de l'Estat Espanyol i de la Generalitat, que apostin per un canvi de model energètic, on l’energia es generi mitjançant fonts netes i renovables al 100 %. Per tant, cal potenciar-ne la investigació i fomentar la producció energètica mitjançant energies renovables diversificades i apostar per la descentralització en la producció, de manera que es tendeixi cap a l’autosuficiència a nivell local.

6. Demanar un nou marc legislatiu on s’internalitzin els costos de construcció de les centrals de producció nuclears i de la gestió dels residus, i on es determinin els responsables penals dels possibles accidents.

7. Rebutjar qualsevol possible proposta d'instal·lació de l'ATC (Almacén Temporal Centralizado) a qualsevol lloc dels Països Catalans.

8. Fer arribar les mostres de suport al “consolat japonès” i aquests acords al President de a Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Ministre d’Indústria, al President del Govern espanyol i al Consell de Ministres.

No obstant, el Ple decidirà.

A Lleida, 2 d’abril de dos mil onze.