24/10/2012
Pau Lozano
Anem al parlament, hi anem assumint la veu de les 80.000 desnonades, la veu de les joves precàries, de les treballadores cada vegada més explotades, la veu de les immigrants esclavitzades i perseguides, de les dones a qui es nega el dret al seu propi cos. Som la veu dels 2 milions d’aturades i dels 3 milions de pobres que hi ha avui als Països Catalans, la veu dels qui mai hem tingut veu. També som la veu de les criminalitzades, de les detingudes, de les represaliades.
continua llegint
18/10/2012
Antonieta Jarne
El 13 d’octubre l’Assemblea Nacional de la CUP va decidir per una àmplia majoria que havia arribat l’hora d’encetar un nou viatge electoral i concórrer a les eleccions principatines del 25 de novembre. El fet que encapçali la llista de la circumscripció de Ponent només és una formalitat. La llista respon a la voluntat de presentar les tasques que des de la Unitat Popular es desenvolupen en diferents àmbits i escenaris. El que és fonamental és la feina conjunta de tots i cadascun dels integrants de l’Esquerra Independentista de Ponent, on les Assemblees Locals ocupen un lloc imprescindible per tirar endavant el projecte territorial de la CUP. Un projecte que, inequívocament associat als Països Catalans, ens fa sentir especialment propers als veïns de la Franja.
continua llegint
01/10/2012
Esther Sancho
Ja han passat les audiències públiques de les Basses i del Museu Morera, celebrades una rere l’altra el 24 i 25 de setembre, com una mena de marató lleidatana de la participació ciutadana amb premeditat final feliç: la festa major de tardor i la fira de Sant Miquel, amb què alleugerir una adolorida classe política que va rebre per totes bandes i amb què intentar esvair la ressaca mediàtica i ciutadana dels dos actes.
continua llegint
18/09/2012
Mariona Lladonosa
Les audiències públiques es fan des de fa una colla d'anys en molts ajuntaments, no es tracta de cap mecanisme novedós, i en realitat no és cap espai pròpiament participatiu, sinó que ens trobem davant d'una eina d'informació i comunicació. És un mecanisme puntual que pretén informar sobre l'estat d'una qüestió d'interès específic i, en el cas de Lleida, pot ésser convocat per una organització presentant un mínim de 200 signatures. El dia 10 de març de 2011 la CUP presentàvem a l'Ajuntament de Lleida 230 signatures per sol·licitar, d'acord amb el Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, una audiència pública en relació a la reforma prevista al Parc de les Basses. Una audiència que enteníem que havia de ser oberta i generar un procés de transparència informativa major que la dels propis mecanismes de comunicació de la Paeria havia aconseguit. Així mateix, la Plataforma Compromís amb el Museu Morera va impulsar també la proposta d'una audiència pública per conèixer el futur del Museu Morera.
continua llegint
04/09/2012
Ferran Dalmau
Que l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra és tan cert com que la classe política catalana és capaç d’entrebancar-hi dotzenes de vegades, una rere l’altra, sense encertar mai en el diagnòstic d’aquesta propensió tan malaltissa cap al salt al no-res. Després del fracàs de la reforma de l’estatut l’any 2006 i de les successives reformes del sistema de finançament autonòmic principatí, les opcions autonomistes catalanes insisteixen, via acord estratègic entre elles, en la via del pacte i l’acord amb Madrid: l’enèsim intent de pacte i de reforma, l’enèsima negociació, l’enèsima darrera oportunitat a l’estat de les autonomies... l’enèsim xoc contra la paret.
continua llegint
29/07/2012
Tere Ibars i Chimeno
Allò de allí on vagis que dels teus n’hi hagi, és un clàssic. Amb la meua mare, quan era petita i anàvem al metge a Lleida, resulta que a la clínica hi havia una infermera que era del poble i, és clar, la xica es desfeia en atencions quan entrava algú a la qui estava relacionada per vincles de procedència territorial. Tota la gent del Baix Segrià a qui ella coneixia, en moltes ocasions, tenien la visita més aviat que, per exemple, els que venien de l’Urgell o de la pròpia capital. La mare acaba sentenciant allò de allí on vagis...
continua llegint
12/07/2012
Teresa Ibars Chimeno
Avui tot apunta que tornem a estar en mig d’un moment en el que uns poders inabastables i a l’ombra, estan intentant trencar l’ordre sorgit de l’anterior lluita i que havia comportat la societat del benestar.
continua llegint
05/07/2012
Ferran Dalmau
Malauradament, i tal i com era de preveure vista la nul·la sensibilitat del govern de la Paeria en implementar un model de democràcia participativa real a la ciutat, el passat dia 25 de juny va vèncer el termini de 60 dies establert pel Reglament de Participació Ciutadana per a la convocatòria d’una Audiència Pública sobre el futur del Museu Morera, sense que l’equip de govern hagi convocat dins el termini fixat el debat públic i obert que la normativa estableix, un cop presentades les 200 signatures que avalaven la proposta.
continua llegint
27/06/2012
Pau Juvillà
El dijous 21 de juny es duia a terme el Ple municipal sobre l'estat de la ciutat de Lleida. Una sessió que ha seguit la tònica habitual del darrer any, un equip de govern format pel PSC-PSOE sense cap oposició ideològica per part dels altres partits que composen la corporació municipal, sinó únicament en diferències respecte de la gestió que es duu a terme des de l'ens local. I és que com ha de votar CiU, per exemple, en contra de les retallades en les escoles bressol amb l'increment d'alumnes per professor que fa la Paeria (increment de places en diuen eufemísticament, copiant-ho segurament del crèdit a llarg termini de Mariano Rajoy que a Europa anomenen rescat) si els convergents estan aplicant la mateixa recepta a l’ensenyament públic?
continua llegint
03/06/2012
Antonieta Jarné i Modol
Sempre que veig alguna força política que reivindica abrandadament alguna qüestió que durant els anys que va governar es va oblidar de resoldre, no deixo d’irritar-me pel seu oportunisme. Com és que no es van plantejar derogar el Concordat amb el Vaticà durant els 14 anys que van ser al capdavant del Govern espanyol? Tampoc durant els anys que el tripartit va manar a la Generalitat no van perdre ni un minut a fer-se’n cap plantejament. En aquest sentit, tant ICV com ERC, tot deixant de banda conveniències presentistes, tenen l’oportunitat de reflexionar sobre allò que van fer i no van fer durant el temps que van manar tant a la Generalitat com a la Paeria.
continua llegint
