22/03/2012

Per a una vaga general, sobren les raons

Ferran Dalmau

El proppassat 8 de març s’aprovava amb els vots de CiU i PP una nova Reforma Laboral que suposarà lesionar greument un ampli ventall de drets a la majoria dels treballadors i treballadores catalans, al promoure, entre d’altres mesures, facilitar l’acomiadament (quan l’atur supera el 20% de la població activa), possibilitar la rescissió de contractes indefinits sense cap tipus d’indemnització, reduir de 45 a 35 dies i de 42 a 24 mensualitats com a màxim la indemnització per acomiadament improcedent, ampliar de les causes d’acomiadament objectiu amb indemnització de 20 dies per any treballat, degradar el paper dels convenis col·lectius facilitant el seu incompliment per part de les empreses i potenciant la relació individual entre el treballador/a i l’empresa o bé permetent a les ETT's actuar com agències de col·locació com ho fa ara l’INEM.... Tot plegat, un llarg reguitzell de mesures excepcionals que, en definitiva, condueixen a donar cobertura legal a la situació de precarietat i explotació laboral amb les que amplis sectors de la societat ja conviuen des de fa anys.continua llegint
20/03/2012

La pel·licula de l’Ajuntament i la del Mecanoscrit (resposta a Montserrat Parra)

Teresa ibars Chimeno

Llegint la carta que fa la senyora Montserrat Parra que es titula la Pel·lícula del Segon Origen, he sentit una mena de petit plaer que voldria compartir. Quan la senyora Parra parla del funcionament de les partides pressupostàries volia palesar el meu coneixement del tema perquè de fet fa vint-i-quatre anys que treballo a l’administració local i com treballadora que en sóc també se que en moltes ocasions les partides pressupostàries s’organitzen seguint criteris de preferència política. En moments com el present un criteri pot ser sustentar serveis socials, invertir en cultura de la que realment deixa infraestructures en i per la ciutat –per exemple l’Arxiu Municipal-, o promocionar indirectament, via iniciativa privada, Lleida. Per tant si que es pot posar en una mateixa balança comparacions com la que en el seu dia vaig exposar en el meu escrit, perquè de fet en elles solament es mostrava discrepància de cap on tira i posen els seus esforços els qui dirigeixen la ciutat.continua llegint
08/03/2012

8 de març, Dia Internacional de les Dones: mirall i cruïlla social

Antonieta Jarné Modol

Commemoració? Reivindicació? Vigència i oportunitat de la seua memòria? Són qüestions que any rera any, quan arriba el Dia Internacional de les Dones, suren amb més o menys intensitat. Tot i que els arguments actuals poden semblar molt distanciats dels que van originar l’anomenat Woman’s Day als inicis del segle XX, això no li fa perdre la necessitat de la seua vigència reivindicativa. Sense oblidar la lluita per la igualtat com a element axial, la seua significació, en constant construcció, s’ha anat redefinint com a reflex dels canvis socials i el seu temps.continua llegint
06/03/2012

L'audiència pública de les Basses i la participació a Lleida

Pau Juvillà

El dia 10 de març presentàvem a l'Ajuntament de Lleida 230 signatures per sol·licitar, segons els articles 21, 22, 23 i 24 del Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, una audiència pública per tal de que un representant de la Paeria exposes la reforma prevista al parc de les Bases. Una audiència que enteníem que, seguint l'esperit del Reglament, havia de ser oberta i participativa.continua llegint
05/03/2012

L’esperit de Pedrolo

Teresa Ibars i Chimeno

Hi ha un llibre que vaig llegir quan era joveneta, que em va agradar moltíssim i que, en aquells moments podríem dir un tant grisos i descafeïnats de la meva joventut, va despertar en mi, pel seu bon us de la metàfora, l’esperança en el futur. M’estic referint, com no, al Mecanoscrit del segon origen. Ara, ves per on, aquesta esperança, amb el mateix títol, se’n va una mica en orris i no pel propi text, si no per un us públic i mediàtic que se’n fa.continua llegint
29/02/2012

Cal una resposta clara i contundent

Pau Juvillà

Fa pocs dies, el bisbe de Solsona Xavier Novell, en el la seva “comunicació pastoral sobre la crisi econòmica i el compromís amb tots els qui la pateixen” feia una crida als empresaris a “confiar en què les administracions s'aprimaran i el mercat de treball s'agilitzarà” i els demanava que no es converteixin en “rics insensats”. La petició per als treballadors era de ser mes competitius treballant més, cobrant menys i repartint la feina entre tothom, enunciant que “no és temps de lluita social, és temps de sacrifici i esforç compartit!”.continua llegint
25/02/2012

Bienvenido, Mister Marshall... perdó, Mr. Sheldon Aldelson!

Ferran Dalmau

Any 1953. Viladecans, al Baix Llobregat, és una petita i tranquil·la població deixada de la mà de Déu on mai hi succeeix res destacable (té un atur desbordat, un dèficit públic pels núvols, i poca cosa més a destacar, res que no succeeixi també a la resta del país).continua llegint
22/02/2012

Lleida, la blava

David Sancho

Llegeixo al darrer butlletí de la Paeria, que l'ajuntament ha inaugurat un nou “aparcament rotatiu” al Centre Històric de l'objectiu. Regidors i regidores, amb el cap de l'oposició inclòs, assisteixen somrients a la instal·lació d'un nou parquímetre amb el que molt possiblement s'assolirà el lloable objectiu, segons apareix al mateix article, de “donar servei a les persones que vulguin comprar o passejar per la zona i té per objectiu dinamitzar el comerç i l'activitat del barri”.continua llegint
11/02/2012

Les dades del tren de La Pobla

Ruben Cobo

L'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) ha fet arribar aquests dies a diferents ajuntaments afectats un interessant informe (disponible a través d'internet) sobre que representa a diferents nivells la limitació tan radical que s'ha fet del nombre de combois en el tren de La Pobla.continua llegint
06/02/2012

Crisi per a tothom?

Teresa Ibars Chimeno

Sorgirà una societat en la que el lliure desenvolupament de cadascú, serà la condició del lliure desenvolupament de tothom. Aquesta frase que pot semblar utòpica però per aquest mateix motiu desitjable, clou el tant llegit com debatut Manifest de Marx i Engels. El plantejament que de ben segur seria aplaudit per una gran majoria de persones de totes les ideologies, avui sembla que queda reduït al món ideari dels que contribuïm cada dia, amb el nostre treball, al que al llarg de tants segles ha costat assolir que és la societat del benestar. Contràriament, l’axioma de fe del sistema econòmic en el que estem immersos, el Capitalisme, ha fet créixer unidireccionalment i en detriment de la classe treballadora, els qui posseeixen els mitjans de producció. Aquests, anomenats capitalistes, han hagut però de fer certes concessions que a la llarga han servit per perpetuar encara més el sistema. M’estic referint a estendre i practicar el concepte de societat del benestar.continua llegint