Ahir l'Ajuntament de Lleida, mitjançant l'Empresa Municipal
d'Urbanisme va procedir a desallotjar i ensorrar el centre social
ocupat "La Gàbia", un centre ubicat darrera la rotonda del camí de
Llívia i que des de dos anys ençà s'havia convertit en l'únic espai de
la ciutat en que els lleidatans i lleidatanes podíem trobar tot tipus
d'activitats culturals, artístiques, agroecològiques, formatives,
populars i recreatives, sense limitacions ni reserves en el dret
d'admissió, iniciativa i participació; doncs tothom hi era benvingut
(com resava el cartell de l'entrada), totes i cada una de les
activitats fetes durant dos anys van ser gratuïtes, i sobretot, mai va
haver un no per a cap col·lectiu ni grup de persones que demanés
l'espai per a una activitat pròpia amb la sola condició que fos oberta
a tota persona que vulgués participar-hi.

En el si de La Gàbia van assajar grups de música de la
ciutat que no disposen de locals municipals, van reunir-se entitats que
van acabar constituint-se a La Gàbia, van acudir artistes d'arreu a
exposar les seves obres o a fer tallers interactius, s'hi van donar
cursos de totes les matèries, van fer-se assemblees sindicals, s'hi va
representar teatre, dansa, poesia.. gent de renom en el món cultural i
científic català i d'arreu hi van parlar, sopar, compartir
coneixements.. com Miren Etxezarreta (catedràtica d'economia); Dolors Marín
(historiadora) i tantes d'altres persones que no són precisament
marginals ni antisocials com el tripartit de la Paeria pretén fer
creure.

Aquest ajuntament governat per un
tripartit suposadament catalanista i d'esquerres ha demostrat no
entendre els joves, no escoltar les demandes culturals i socials de la
ciutat i, per suposat, no saber solucionar els conflictes per la via
del diàleg. No s'entén sinó perquè el gerent de l'EMU es nega a rebre
aquests joves quan, a principis de l'any passat, li demanen diàleg i se
li fa entrega de centenars de signatures de ciutadans/es i entitats de
la ciutat que els avalen.

No s'entén tampoc
perquè a continuació l'EMU interposa denúncia al Jutjat d'Instrucció i
es nega a mediar amb els joves que s'han vist imputats de forma
arbitrària (doncs tan sols eren participants de tallers que es feien a
La Gàbia) malgrat que des del propi Jutjat se'ls aconsella aquesta
solució enlloc de seguir endavant amb el desallotjament. Com no entenem
que el senyor Ros digui al seu xat que es procedirà al diàleg amb totes
les parts implicades i en el seu lloc disposi de les forces d'ordre
públic per desallotjar el centre social, al igual que els senyors Saez i Pané part necessària en el desenvolupament d'aquesta acció.

Però
el més insòlit de tot plegat és que l'Ajuntament desallotja una casa,
propietat municipal, que abans de ser ocupada havia restat en absolut
estat d'abandó i tot per deixar-hi en el seu lloc un solar que, tal i
com diu el responsable de la EMU, seguirà sent-ho per un llarg període
de temps ja que no es troba en sol urbanitzable i no hi pensen fer res.

Nosaltres no entenem el sentit d'aquestes accions. Des de la CUP
defensem que l'urbanisme ha de ser una eina per al benestar de les
persones i no per a l'enriquiment d'uns quants. El dret a l'habitatge
és un dret bàsic sobre el qual l'ajuntament disposa d'eines per
realitzar una política valenta i eficaç, per acabar amb l'especulació i
l'existència de pisos buits quan son desenes els lleidatans i
lleidatanes que no tenen casa, per dotar les entitats de joves,
artistes i col·lectius culturals d'uns espais que els manquen o els
encorseten fins buidar-los de contingut.

Per
tot això, la CUP es solidaritza amb el Centre Social la Gàbia i
manifesta la seva més profunda indignació davant d'aquest
desallotjament arbitrari, injust i sobretot insolidari.