I
posats a resoldre dubtes sobre urbanisme, el senyor alcalde, em podrà
dir quants pisos buits hi ha a la ciutat, quantes promocions
d'habitatges hi ha en construcció i quantes promocions estan
aturades o ja no s'han arribat ni a començar –a tall
d'exemple, mentre escric això des de la meva finestra veig un
solar on les úniques que hi viuen són les rates que es
mengen les deixalles que s'hi acumulen–, ja que em costa d'entendre
la necessitat de construir en noves zones, com les ARE, quan hi ha
barris que sembla que estiguin a mitges.

En una cosa, però, li he de
donar la raó. Pel que fa a l'alberg municipal tothom pot veure
la tasca que du a terme l'ajuntament: enviar gent amb problemàtiques
socials a una pensió privada, enlloc d'enviar-la a un alberg
públic amb l'assistència social adequada. Jo no dubto
que l'ajuntament està actuant en altres camps –només
faltaria, és la seva obligació!– però el que
està clar és que això no justifica la manca
total d'acció en d'altres àrees, igualment essencials
en la gestió d'una ciutat. 

Finalment –i és que sóc
esclau de la brevetat, ja que no disposo de les seves nombroses
tribunes–, veig que el preocupa
enormement que se l'acusi d'electoralista. Però això no
és excusa, i em desperta una considerable vergonya aliena que
ho faci, perquè vostè pretén criticar que jo
signi les meves cartes com a membre d'una candidatura política
–o és que pretén
negar-me el dret a definir-me?; i, més,
si tenim en compte que ho fa en les mateixes dates que la ciutat i
els diaris de Lleida es desperten plens de
plafons publicitaris i anuncis a tota
pàgina amb l'únic text d'una breu felicitació,
el seu nom, la seva signatura i el càrrec que vostè
ostenta. I, suposo, que malgrat que és el seu el nom que
figura en aquesta anodina publicitat, són els diners de tots
els qui paguen aquest dispendi; així que, posats a resoldre
dubtes, em dirà el senyor alcalde si en temps de crisi no
hauria estat més encertat estalviar-se aquesta campanya?