A
Tàrrega, com en tants d’altres municipis, la consulta l’organitzà
un conjunt de ciutadans provinents de la societat civil targarina,
del moviment de base, i constituïts sota el nom de Tàrrega
Decideix. En la consulta celebrada en la nostra població el dia 13
de desembre, un total de 2.862 persones varen exercir el seu dret a
vot, xifra que suposa un 21,45% del cens estimat. 2.690 de les quals
ho feren a favor de la independència dels Països Catalans, 104 en
contra, 67 en blanc i es comptabilitzà un vot nul. El Sí representà
un 94% dels vots a favor, és a dir, una aclaparadora majoria. Aquest
ball de xifres solament pot ser interpretat de forma positiva,
tenint en compte els mitjans precaris dels quals es disposava per a
organitzar la iniciativa: pràcticament nuls a nivell econòmic,
mediàtic i institucional. També hem de tenir en compte el paper
jugat per alguns partits polítics en el tauler de les consultes, des
del joc brut del PSC fins a l’ambigüitat de CiU o ICV. Tot i
aquests condicionants, les consultes han estat una mostra de
mobilització sense precedents, tant des del punt de vista
organitzatiu com de la capacitat de convicció que ha portat una bona
part de la població a pronunciar-se. Mai cap partit polític ha
obtingut a Tàrrega tants vots com els que va aconseguir el Sí el
dia del referèndum.

El
que és evident és que aquestes consultes han de suposar un abans i
un després en el camí cap a la recuperació de la llibertat
nacional o, almenys, posar de manifest la mort de la via estatutària
o autonomista, i així evidenciar el conflicte i situar el debat en
la necessitat de la plena autonomia. En aquest sentit, entenc que és
cabdal que aquesta revolta democràtica, organitzada popularment,
s’estengui al màxim possible, trenqui barreres regionals i
demostri que el nostre marc territorial són els Països Catalans.
Aquí és on l’Esquerra Independentista ha de demostrar la seva
coherència. Així mateix, trobo important que, en el camí cap a
l’autodeterminació, es destriï de la independència nacional el
model econòmic i social al qual aspirem. O sigui, que aquest no
vingui marcat per models predefinits per la UE. Per últim, voldria
destacar la importància de donar la possibilitat als catalans
nouvinguts de poder participar en les consultes i generar així també
el debat en aquest sector de la població, part important d'aquesta i
que ha de participar de forma indestriable en la construcció d’uns
Països Catalans
lliures i socialment justos.