La imposició d’aquest model és la conseqüència directa de l’absència d’una planificació pública, democràtica i arrelada sobre com hauria de ser la transició energètica a Catalunya. Aquesta deixadesa institucional que fa que no s’hagi aprovat el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables (PLATER), el pla sectorial que hauria de servir per posar ordre al desplegament de renovables, obre la porta perquè siguin les grans corporacions qui decideixin què es fa, on i per a qui.

El cas d’Alcarràs és una mostra clara d’aquesta deriva: un macroprojecte dissenyat a mida dels interessos privats, amb un fort impacte ambiental i social, que s’ha tirat endavant malgrat les milers d’al·legacions presentades des del territori per part de la Plataforma Contra els Macroprojectes Energètics de les Terres de Ponent i el rebuig explícit de múltiples actors socials i veïnals. L‘incompliment dels acords anunciats com el soterrament de la línia -que només s’ha produït de forma parcial-, mentre es mantenia intacta l’essència del projecte ens mostren, un cop més, els límits de les vies institucionals i pactistes quan no hi ha voluntat política real. Per això, des de la CUP Lleida reafirmem que la defensa del territori no pot quedar supeditada a negociacions parcials ni a promeses administratives. La defensa del territori no es pot reduir a negociar excepcions o obtenir concessions puntuals sinó que ha de disputar el model en el seu conjunt. Cal situar-la en una perspectiva de sobirania energètica, de conservació agroambiental, desobediència i de solidaritat entre territoris.

Més enllà de les vies institucionals, que s’han mostrat insuficients, cal continuar teixint aliances i impulsant mobilitzacions àmplies, arrelades i solidàries, capaces de fer front al poder corporatiu i a la complicitat institucional. I és que no és només una qüestió ambiental o tècnica, sinó política i estructural: ens hi juguem quin model de país volem i qui el decideix. La transició energètica no pot servir per blindar les estructures de dominació que ens han portat fins aquí. Necessitem un altre model: descentralitzat, democràtic, arrelat al territori, que no trinxi el paisatge ni expulsi a la població, i que posi al centre la justícia climàtica i la sobirania popular. Reivindiquem, una planificació pública, democràtica i territorialitzada de les renovables, que tingui en compte els límits ecològics, la justícia social i la capacitat d’autogestió de les comunitats locals. Aquesta defensa només serà efectiva si es construeix des de baix, amb un moviment social ampli organitzat d’acord amb els principis esmentats.

Davant la imposició i l’espoli, resistència i solidaritat. Per una energia al servei del poble i del territori.