Però,
o bé s'equivoquen, o bé ens enganyen deliberadament. És un fet que
l'emancipació nacional de Catalunya suposaria un canvi en el model
econòmic, més petit o més gran, depenent de la voluntat
transformadora, o no, de la societat. El que està clar és que, en
el pitjor dels casos, suposaria avantatges evidents. D'una banda,
s'aturaria el dèficit fiscal que arrossega Catalunya. Aquest fet
implicaria que tots els diners recaptats en impostos serien
reinvertits en el país, amb tot el que això comportaria. A més, la
gestió d'aquests diners no es faria des de Madrid, sinó des del
territori mateix, amb criteris propis, de forma que possiblement les
inversions s'adaptarien més a les realitats i dinàmiques internes
del país i no es farien sobre paràmetres aliens.

A
tots els factors esmentats cal afegir que la creació d'un nou estat,
en el millor dels casos, obriria la possibilitat de desenvolupar un
model econòmic propi, més sostenible, més equitatiu i que deixés
en mans públiques els sectors estratègics del país. Creiem no
només que la independència pot ser una forma de superar la crisi,
sinó que pot ser la forma d'establir les bases d'un sistema econòmic
que no necessiti de crisis cícliques per tal de regenerar-se. Un
sistema econòmic pensat per a les persones i no per als mercats de
valors. Un sistema econòmic que no busqui el creixement pel
creixement, sinó que persegueixi l'economia per a assolir una millor
qualitat de vida per a les persones i una millor qualitat ambiental
per al seu entorn.

El
sistema capitalista ens ha demostrat, una vegada i una altra, la seva
total manca d'escrúpols, tant a l'hora de depredar el medi ambient
com de deixar morir de gana o de malalties curables a països
sencers. Quan l'únic valor és el guany econòmic, la preservació
del medi i el respecte a la vida humana, és llavors quan s'esdevenen
mercaderies sense valor afegit. A casa nostra, es generen també
desigualtats cada cop més evidents. Les escletxes socials són cada
cop més profundes i la incapacitat dels gestors del sistema per a
maquillar-les és cada cop més dramàtica.

Però
el més interessant de tot plegat és que, féssim el que féssim, ho
decidiríem nosaltres, sense interferències, ni intromissions ni
imposicions foranes; decidint com decideixen els pobles lliures, com
decideixen les persones lliures. Les catalanes i els catalans no
podem permetre per més temps que algú altre decideixi per
nosaltres, ni en el polític ni en l'econòmic, ni en cap altre
àmbit. Hem assolit la majoria d'edat com a persones i ara toca
fer-ho com a poble. Ha arribat el moment de decidir.