És tanta la vida social del nostre alcalde que sovint em pregunto: qui
es deu quedar a l'ajuntament per fer la feina? No cal dir que desconec
completament el per què ara sí i abans no, però el cas és que els parcs,
jardins i altres infraestructures, darrerament, proliferen com les flors primaverals.
Malgrat això, i enmig de tant d'autobombo i promoció del partit de
govern, he trobat encara a faltar algunes inauguracions. He trobat a faltar la
inauguració d'un nou alberg públic amb l'atenció social i sanitària adequada
per a la gent que viu al carrer, sobretot després del sorprenent tancament del
que hi havia. Una problemàtica, la de les persones en situació de sense llar, a
la qual l'ajuntament sembla haver renunciat totalment a combatre, deixant en
mans privades una responsabilitat que els pertoca afrontar. Aquest equipament,
a l'estiu, estaria molt bé si fos acompanyat d'unes instal·lacions que
servissin per acollir els immigrants que vénen per tal de poder treballar a la
campanya de la fruita; els quals, malgrat contribuir amb el seu treball
remunerat a tirar a endavant el sector agroalimentari de la comarca, sovint
ocupen sense cap mena de mesura higiènica places i carrers de la nostra ciutat.
També una sala de venopunció de gestió pública seria una gran notícia
per la ciutat, infinitament més necessària que unes palmeres tropicals o un
càtering inaugural, però malauradament infinitament més impopular, potser per
això darrer l'ajuntament es fa l'orni i, altre cop, o bé delega o bé ignora les
seves responsabilitats. O simplement, amb una part de les plusvàlues generades
després d'anys d'especulació, es podrien netejar els solars que l'esclat de la
bombolla immobiliària ha deixat, de moment, per construir, i que cada dia que
passa es van omplint de les deixalles més diverses.

No és estrany, doncs, que els excrements de la gent que no té on dormir
i, per tant, que no té on fer les seves necessitats, ni on mantenir els hàbits
higiènics, ocupin ara racons discrets de les noves places de la ciutat. Tampoc
ens ha de sorprendre que, malgrat el lloable esforç d'entitats privades, les
xeringues s'acumulin pels carrerons foscos, a vegades massa a prop dels
flamants parcs i carrers on juga la canalla. I ja no és nou que la brossa que es
va apilant en els solars fomenti l'aparició de rates, les quals passen per
davant dels nostres ulls incrèduls quan potser disciplinadament estem recollint
les caques del nostre gos en algun jardí exuberant.

Cal que l'ajuntament prengui consciència que una adequada política
social  és necessària. En primer lloc,
perquè ens fa més persones, ja que és el que diferencia la civilització de la
barbàrie. Però també perquè una adequada política social és imprescindible per aconseguir
aquesta imatge de ciutat oberta al turisme, moderna i acollidora, i de tant
interès. És evident que la inauguració d'alguna d'aquestes infraestructures i
serveis que proposo no tindrà les repercussions electorals tant anhelades i
l'alcalde no podrà fer-se la foto amb el banyetes i un nombrós grup de canalla.
La ciutat però, també necessita de les polítiques valentes i, si se'm permet
acabar d'exprimir fins al final la metàfora, cal abandonar la velocitat del
caragol en les polítiques socials i cal agafar d'una vegada per totes la velocitat
del creuer. Que les llums d'aquest Nadal no hagin d'il·luminar un altre cop la
nostra misèria i hipocresia.