Pau Juvillà Ballester, membre de la CUP de Lleida

El
dia 2 de gener es presentava públicament a l'Ateneu Popular de
Ponent la plataforma Lleida Decideix amb l'objectiu de cridar a totes
les lleidatanes i els lleidatans el 25 d'abril a votar sobre si volen
decidir que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent,
democràtic, social i integrat en la Unió Europea. Val a dir, però,
que des de feia ja unes setmanes, arran de l'impuls de les darreres
consultes que es van dur a terme el 13 de desembre, un grup de
persones de diversos col·lectius i organitzacions de la nostra
ciutat com el Casal Independentista Ocell Negre, l'Ateneu Popular de
Ponent, el Col·lectiu Cultural Cappont o l'Òmnium Cultural ja
estaven treballant perquè també a Lleida, com s'ha fet en gairebé
la meitat dels municipis de Catalunya, poguéssim decidir el nostre
futur.

Així
doncs, el dia 2 de gener ens posàvem a caminar, a integrar-nos en
les diferents comissions de la Plataforma i ha organitzar la consulta
sota quatre premisses clares: rigorositat, transparència,
neutralitat i participació. Per això, vam organitzar-nos en
distintes comissions: campanya-logística, informàtica, tresoreria,
voluntaris i comunicació; els representants de les quals, al seu
torn, juntament amb els quatre portaveus, es coordinen en la comissió
permanent, que es reuneix setmanalment.

Així,
sota aquestes quatre condicions esmentades, les primeres actuacions
que es van dur a terme per la plataforma van anar lligades a
aconseguir els espais per a assegurar que la consulta es pogués dur
a terme en tots els barris i racons de Lleida. L'ajuntament, no massa
receptiu amb la consulta (recordem que la majoria del PSC va votar NO
en la moció de suport i va esdevenir un dels pocs municipis del
Principat a fer-ho), va cedir: alguns centres cívics, alguns
edificis de la UdL, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis
Ilerdencs. De tot això però, el més important és que diversos
col·lectius com el Centre Excursionista de Lleida, la Penya del FCB
de la Mariola, o el mateix Ateneu Popular de Ponent, no solament van
cedir l'espai sinó que van comprometre's a aportar a la consulta
esforç i voluntaris.

Simultàniament,
es duien a terme diferents actes públics per fer difusió de la
consulta. En l'acte de presentació de la campanya va fer-se un
recital poètic al Teatre de l'Escorxador, amb personalitats del món
de les lletres catalanes amb lleidatans com Jordi Pàmias, Rosa
Fabregat o Josep Vallverdú (aquest darrer va fer-nos arribar un
escrit). Al llarg de la campanya s'han realitzat actes de debat amb
els diferents sindicats i amb les organitzacions polítiques juvenils
de la ciutat que no han tingut por de la discussió i la confrontació
d'idees. De manera semblant, s'ha dut a terme el debat amb els
partits polítics, en el qual hi han participat tots excepte el PP.
Tots aquests actes han acompanyats de moltíssimes reunions amb
diferents col·lectius de la ciutat com, per exemple, la Federació
de Cases Regionals o la gran majoria de les associacions de veïns de
la ciutat de Lleida.

La
resta ha anat a càrrec de la formació d'un grup de voluntaris i de
la mateixa logística de la consulta. La tasca que hem dut a terme
perquè el dia 25 disposem de paperetes, sobres, ordinadors portàtils
en xarxa, en definitiva, perquè el dia de la consulta sigui una
jornada com la de qualsevol altra votació on decidim una part del
nostre futur col·lectiu, ha estat molt dura.

Tot
això ens ha dut on som ara, a la porta d'un gran esdeveniment cívic
organitzat des de la societat civil, un exemple de participació
ciutadana majúscula sense el suport actiu de cap administració
pública. Serem les lleidatanes i els lleidatans els qui podrem
opinar sobre el nostre futur; el primer pas cap un referèndum
vinculant i cap una participació social activa en la vida política
de la nostra ciutat.

Des
de la resta de països d'Europa es mira amb admiració aquestes
onades de consultes arreu del Principat com un exemple de
participació ciutadana en la vida política. A nosaltres, ens
caldran uns quants anys per veure-ho amb suficient objectivitat i
adonar-nos del pas que ha suposat tornar a posar el debat sobre la
sobirania dels Països Catalans com a eix central del debat de la
vida política, un encaix que tard o d'hora s'haurà de resoldre.