Els elements anul·lats fan referència a l'extensió de les sancions a comportaments que no estan expressament prohibits per l'ordenança però que s'hi assemblen, a l'extensió de les responsabilitats als pares o tutors dels menors, i a la possibilitat que puguin fer-se treballs en la comunitat per evitar les sancions econòmiques. Segons el TSJC, l'ordenança de civisme pot sancionar els comportaments expressament prohibits en la mateixa ordenança, però no es poden estendre les sancions a altres comportaments «similars o anàlegs» sense especificar. L'ordenança lleidatana preveia poder sancionar «per analogia, en els casos que no es trobin expressament regulats i que per la seva naturalesa estiguin compresos en el seu contingut». Aquest article ha estat anul·lat per la sentència, com també la referència, en el moment d'enumerar les prohibicions a la via pública, de «qualsevol altre acte o fet que estigui directament relacionat amb els anteriors». «La sentència posa fi a la impunitat total que la Paeria s'havia autoassignat per sancionar tot allò que volgués», va valorar ahir l'advocada de la CUP Esther Sancho.

En la sentència també es considera que la Paeria no té capacitat per estendre la responsabilitat dels menors als pares ni tampoc per oferir els treballs a la comunitat com a alternativa a les sancions econòmiques. La CUP ha retret als grups municipals que cap s'oposés a una ordenança «que els tribunals han demostrat que retallava drets a la ciutadania» de Lleida. Per la seva banda, l'Ajuntament ha destacat que la resta d'articles són legals, i assegura que detallarà els comportaments sancionables que estaven indefinits.