Rubèn Cobo, membre de la CUP de Lleida

Un
dels fets que més ha sorprès a molta gent ha estat que en les
consultes populars que s'han fet arreu del país es permetés el vot
als immigrants i als majors de 16 anys. No cal dir que, en el seu
moment, els contraris a aquest procés van utilitzar aquest fet per a
justificar l'elevada participació que les consultes tenien (i que
ells mateixos es negaven a acceptar), i adduïen que un cens més
ampli, amb votants nous, presumiblement més motivats, inflaria les
xifres. Però els fets no van trigar gaire a desmentir aquesta tesi
presumptivament tan ben elaborada. El fet és que, tal i com ja
preveien els mateixos convocants, les xifres de participació van
veure les seves dades reduïdes per culpa d'aquest fet. Però
llavors, quin sentit tenia obrir les votacions a aquests dos
col·lectius que es mostraven tan abstencionistes quan, de fet, no
tenien la necessitat de fer-ho?

No
puc ficar-me en la pell de tots els que en el seu moment van triar
aquest sistema, ni conèixer els seus motius profunds, sobretot
perquè això s'ha reproduït arreu del territori en assemblees
independents les unes de les altres, però en tot cas no cal dir que
des de la CUP compartim aquest punt de vista i per nosaltres té tot
el sentit del món.

El
cens es va obrir a tothom que estigués empadronat a la ciutat, això
volia dir que els immigrants podien prendre la paraula encara que no
tinguessin nacionalitat espanyola i fossin extracomunitaris. Allò
que estan fent les consultes populars és preguntar a la gent quina
ha de ser la Catalunya que volen, és a dir, que estem construint la
Catalunya del futur, aquella que tots volem. I si estem construint el
futur no ho podem fer al marge de la gent que hi viu i que hi viurà,
que hi treballa i que hi té els fills, que té unes obligacions i
que, per tant, han de tindre uns drets. En aquest sentit, s'estableix
l'obligació moral de permetre el vot a aquestes persones, potser
també com una reclamació perquè algun dia puguin votar a aquells
polítics que els imposen severes condicions de vida i que gestionen
uns impostos que paguen com tothom.

El
nostre país s'ha caracteritzat històricament per créixer amb
l'aportació de gent vinguda d'arreu i les consultes no podien
funcionar al marge d'aquesta realitat. Fer-ho hagués restat
credibilitat i realisme a la proposta. Definitivament, no hagués
estat un pas en ferm cap endavant com ho és ara.

Pel
que fa a la franja d'edat del vot, que va entre els 16 i els 18 anys,
el debat ve de lluny. Ja en les primeres eleccions, després de la
dictadura franquista, l'esquerra va reivindicar el vot d'aquest
sector de la població. Aquest fet responia a diferents qüestions
però, possiblement, la que va tindre més pes, fou l'estratègia de
creure que ampliar el vot jove augmentaria el percentatge de les
formacions progressistes. En tot cas, d'ençà de la transició ha
plogut molt i, avui en dia, si d'alguna cosa s'acusa el nostre jovent
és d'apatia i desmobilització, més que no pas de voler transformar
la societat. Així, a tall d'exemple, en relació amb tot això,
escoltava l'altre dia en una tertúlia que no voler donar el vot als
joves d'aquesta franja d'edat era justament una temeritat, a més a
més d'una estupidesa.

En
tot cas, l'aposta que fan els organitzadors de les consultes ens
convida a tots a una reflexió que va més enllà de quin serà el
sentit del vot d'aquest jovent o el seu nivell de participació. Si
volem un jovent responsable, implicat i compromès amb el seu entorn,
no podem pretendre que això s'esdevingui per art d'encantament. Hem
de donar instruments als joves per tal que participin d'aquesta
societat, hem de donar-los elements que els generin opinió. No podem
instal·lar-nos en la crítica fàcil del “que malament que està
el jovent d'avui en dia” i alhora ignorar les seves capacitats i
les aportacions. El vot és un d'aquests instruments que
sistemàticament se'ls nega. I n'hi ha d'altres. S'ha d'oferir als
joves espais útils d'expressió i de reivindicació que vagin més
enllà de les propostes de lleure i de consum a les quals els tenim
acostumats. Si volem un futur d'adults responsables s'ha de començar
per treballar per una societat on els joves siguin un element
implicat i actiu de la mateixa societat.