La mort de l’historiador Josep Termes i Ardèvol, el passat 9 de setembre, ens ha empès des de la CUP a evocar la trajectòria d’un home que ha excel·lit tant en la seua ingent tasca com a investigador social com en el seu ferm i inequívoc compromís amb el país. D’una banda, Termes ha estat un dels màxims especialistes de la història del moviment obrer en general i de l’anarquisme en particular. La seua contribució sobre els arrels populars del catalanisme ha estat, ras i curt, imprescindible. No dubtà a plantejar un ferm combat a les tesis de Jordi Solé Tura que, en les dècades dels seixanta i setenta del segle XX, es convertí en l’altaveu d’alguns sectors de l’esquerra que consideraven que les classes populars restaven al marge del discurs catalanista el qual era patrimoni exclusiu de la burgesia. Termes hi va posar fil a l’agulla i, a través de les seues recerques investides de l’imprescindible rigor científic, va demostrar l’estreta vinculació de menestrals, pagesos i obrers amb el catalanisme polític.

D’altra banda, no s’aturà en l’àmbit estricte de l’erudició. La seua trajectòria és indestriable del seu tarannà. Tot defugint de simplificacions doctrinàries, era desacomplexadament heterodox. Membre del PSUC durant la clandestinitat en deixà la militància tot just encetada la transició postfranquista en adonar-se, segons ell, que el PSUC “deixava de ser un partit obrer portat per obrers i hi entraven els nois de casa bona a manar”. S’autoproclamava com un home de lluita i resistència, profundament escèptic amb la classe política. El seu relativisme, però, no li impedia afermar-se en el seu patriotisme i declarar-se tothora al servei “del poder català”.

Dissortadament Josep Termes ens ha deixat i ho ha fet sense escriure la seua autobiografia que, de ben segur, ens hauria regalat passatges impagables. En l’entrevista que li féu Vilaweb TV el febrer de 2010 confessava que li’n feia mandra. Tanmateix, en tenia el títol: Xava de barri. Records d’un franctirador de la història i la política.

Des de la CUP volem testimoniar les seues lliçons d’història i el seu llegat vital.