Com qualsevol altra ciutat, i més en aquests temps econòmicament tant adversos, Lleida registra un nombre creixent de persones en situació de sense llar que s'instal·len en diferents racons de la ciutat. Aquesta situació, a l'igual que en altres ciutats i pobles agrícoles, s'agreuja considerablement amb l'arribada de la temporada d'estiu en que el camp requereix d'un gran nombre de treballadores i treballadors de temporada gràcies als quals prospera l'economia en el sector primari.

Tanmateix, aquesta afluència massiva de treballadores i treballadors temporers genera greus problemes assistencial i d'higiene i en alguns casos també de convivència degut a la pèssima gestió que des de les diferents administracions implicades s'ha vingut fent en els darrers anys.

Així des de la Paeria en el cas de Lleida, durant aquestes dates es ve desenvolupant el que s'ha anomenat “Campanya fruitera d'estiu”, que implica tota una xarxa d'entitats socials en qui l'Ajuntament hi té delegada en gran part l'assistència a aquestes persones i que consisteix en un lot alimentari fred durant catorze dies, temps durant el qual podran fer anar els serveis de dutxa, rober i consigna així com el de bugaderia (un parell de cops durant el període).

Des de la Candidatura d'Unitat Popular hem constatat que aquesta actuació és totalment deficient des del punt de vista humà i fa que els temporers sovint quedin confinats a l'aire lliure en places poc transitades lluny de la mirada incòmoda de la ciutadania. Així, podem destacar les següents mancances:

- La situació manifesta un elevat potencial de conflictivitat social entre veïns i veïnes amb els temporers donats els evidents inconvenients de viure al costat d'un campament improvisat. A més i en conseqüència, els i les professionals del treball social encarregats de fer el seguiment d'aquestes persones han d'invertir més temps i esforços fent d'intermediaris amb els veïns i veïnes enlloc de centrar-se en la seva feina.

- L'increment de treballadores i treballadors de l'àmbit social que durant aquestes dates passen a augmentar la plantilla provenen de l'atur (abans provenien de plans d'ocupació). Cal tenir en compte que els treballadors provinents de l'atur reben tan sols un petit complement al seu subsidi pel que no cotitzen i l'atur els corre encara que de fet estan treballant. Un plantilla més precària també pot afectar la qualitat del servei.

- En la plaça del seminari, on es concentra el grup més gran de temporers, aquests no disposen ni de lloc per fer les seves necessitats ni d'aigua corrent ja que la font va ser tancada, entenem que per part de l'Ajuntament, dos o tres anys enrere. Això obliga a aquestes persones a fer llargs desplaçaments per tal de cobrir una necessitat bàsica fàcilment solucionable i posa de manifest la manca d'interès de la Paeria.

- Que amb l'excusa de netejar la plaça periòdicament es ruixa amb aigua sense tenir en compte les poques pertinences d'aquestes persones que tot sovint són mullades i en alguns casos tirades a la brossa.

- La manca d'un alberg municipal a la ciutat des que el govern tripartit el va tancar l'any 2005 complica i agreuja tota aquesta situació. Malgrat que diferents entitats socials i la mateixa CUP, i darrerament altres organitzacions polítiques, portem anys reclamant la necessària reobertura de l'Alberg Municipal, fins al moment l'Ajuntament no ha fet cap pas determinant en aquest sentit.

Per tot això, la CUP de Lleida sol·licitem que des de l'Ajuntament:

- Es condicioni un espai centralitzat on atendre amb els mitjans adequats aquestes persones on, a més dels serveis esmentats de dutxa, consigna i rober disposin de menjador on puguin gaudir d'àpats calents i puguin dormir en condicions humanament dignes Un espai que òbviament no haurà d'estar a la intempèrie per tal d'evitar les molèsties i problemes derivats de la pluja així com l'exposició continuada a les elevades temperatures que pateix la nostra ciutat a l'estiu.

- Es promogui una xarxa municipal, de forma coordinada amb la resta de municipis de la comarca i comarques veïnes, en que s'atengui en condicions adequades a aquestes i aquests treballadors temporals que venen periòdicament a cercar feina. Entenem que l'estructura de xarxa evitaria l'efecte crida en un municipi concret fent més viable el projecte.

- De forma immediata, mentre no es concreten els dos primers punts, s'habilitin zones adequades on puguin fer les seves necessitats i es reobri la font que permetria a les persones que actualment hi ha acampades tenir accés a l'aigua sense fer grans desplaçaments anant carregats amb grans pesos i a elevades temperatures.

- Vetllar per tal que aquestes persones rebin un tracte correcte per part dels diferents cossos policials i no siguin tractades de manera general com presumptes delinqüents tal i com passa en les identificacions massives a les que són sotmesos freqüentment. Igualment, durant la neteja de les places, l'ajuntament ha de vetllar per que es respectin les seves possessions i aquestes no resultin danyades.

- Que l'increment de treballadores i treballadors de l'àmbit social que durant aquestes dates passen a augmentar la plantilla no provingui com ara de l'atur sinó que es cobreixi amb plans d'ocupació com antigament es feia. Entenem que l'Ajuntament no pot fer servir aquestes eines d'explotació per molt legals que siguin.

- Exigim que l'Ajuntament de Lleida assumeixi d'una vegada les seves obligacions socials i deixi de delegar en entitats socials privades, les quals poden complementar l'acció pública però mai han de substituir-la. Les entitats socials han de fer de recolzament de les polítiques públiques de protecció social, mai a l'inrevés.

- Demanem que es reobri l'Alberg Municipal, en la mateixa ubicació o una altra, per tal de poder atendre de forma correcta totes aquelles persones que es troben en situació de sense llar ja sigui en la temporada de la fruita o fora d'ella.

Finalment, des de la CUP de Lleida volem assenyalar a l'equip de govern com a responsable polític de qualsevol crisi humanitària o esclat social que es pugui derivar de no seguir aquestes senzilles mesures. Entenem que és més racional, humà i econòmic actuar preventivament que no pas esperar que el conflicte esclati.