Més
enllà de poder representar un fet anecdòtic i simbòlic, i més
enllà de l’obsessió mediàtica per analitzar exclusivament els
resultats percentuals de les votacions, les consultes populars s’han
convertit ja en una expressió col·lectiva, política i legítima de
participació ciutadana sobre una qüestió que, per les elits
polítiques catalanes, ha estat tractada amb calçador o se n'ha
evitat un debat franc, real i profund amb tots els agents socials i
econòmics existents. Tanmateix, aquestes iniciatives són un mostra
de la bona salut democràtica i activa de la nostra societat civil.

La
Coordinadora
Nacional per la consulta sobre la independència destaca la
importància de “demostrar al poble català i a tots els pobles del
món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici
del dret a l’autodeterminació i la independència política,
malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i
l’estat francès”. Més enllà de l’objectiu pròpiament
polític de les consultes, cal tenir present un fet de rellevància:
les consultes populars esdevenen una mostra de participació social
renovada, un plebiscit directe del poble català sobre el seu futur i
la seva identitat, i una mostra de solidesa del caràcter democràtic
del nostre país. Aquestes tres qüestions no són pas
insignificants, ans al contrari. Davant d’una realitat social de
desafecció creixent cap a les nostres institucions públiques i el
propi sistema polític, i de la necessitat d’optar per noves vies
que canalitzin la vinculació ciutadana als afers relatius a l’esfera
pública, que les actuals institucions no saben gestionar; l’ús de
mecanismes participatius que revitalitzin i fomentin el paper actiu
dels ciutadans és més que revelador.

La
participació a les consultes esdevé una forma de democratitzar i
donar solidesa a la voluntat de la proposta. Permet habilitar un
espai on poder participar obertament, a partir dels 16 anys, totes
aquelles persones que viuen en el municipi corresponent on s’impulsa
la consulta i hi són censades, més enllà de la seva nacionalitat,
i amb igualtat de recursos i d’oportunitats. Aquestes condicions,
en termes de ciutadania, són una revolució, ja que, malgrat el
valor consultiu o assessorador de les consultes, aquestes, per primer
cop, permeten un compromís de la societat civil que enforteix
les capacitats de presència activa del conjunt de la societat en
aquelles decisions que ens afecten a tots, i per igual. En aquest
sentit, si un dels nostres objectius és vincular les persones
nouvingudes al fet nacional català, cal treballar perquè la
immigració pugui també formar part d’aquestes experiències.

Val
a dir, per altra banda, que des de la CUP tenim una participació
crítica a la posició de les consultes. Apostem per impulsar una
consulta inclusiva que parli del conjunt dels Països Catalans i que
mostri la seva voluntat de compromís amb l’Europa dels pobles i no
l’Unió Europea que és l’Europa del capital. Entenem que,
malgrat tot, les consultes populars impliquen una millora de la
representativitat social, promouen la participació i el compromís
actiu dels ciutadans. Les consultes tenen un impacte real en l’agenda
política del país i posen el debat de la independència sobre la
taula. Donen legitimitat a un projecte nacional consolidat que fa
anys que es vertebra i es reivindica, fruit d'un passat històric que
cal ésser recordat. Fomenten el capital social de la societat
catalana. Possibiliten l’acostament de la informació sobre el
debat nacional als municipis catalans i, en definitiva, són una
mostra de millora de la qualitat democràtica.

És
per tot aquest seguit de valors que cal també que els ajuntaments
adoptin una posició de suport sense vacil·lacions a les consultes
perquè qualsevol mostra de participació democràtica ha de ser
recolzada pels nostres consistoris, independentment de l’opció
política que representin, ja que les consultes reconeixen i recullen
per igual qualsevol posició. No podem permetre afirmacions públiques
de la classe política que expressin un rebuig per la falta
d’entusiasme polític i la baixa participació i, d'altra banda, no
recolzin mecanismes sorgits de la societat que permeten un diàleg
obert i actiu sobre el futur del país com públicament ha expressat
el govern de l’Ajuntament de Lleida, o el mateix regidor de
participació ciutadana que diu que ell no està d’acord amb la
consulta i que no hi donarà cap tipus de suport perquè no vol la
independència de Catalunya. La mateixa persona que dóna lliçons de
maduresa democràtica a la CUP. Aquesta consulta també ha de ser el
compromís dels consistoris municipals enfront la democràcia. I és
en aquest sentit que la Coordinadora Nacional per la consulta sobre
la independència recorda la importància de la participació dels
catalans i catalanes en les consultes:

1. 
   

   
   Perquè
   el dret democràtic de decidir és un dret universal, reconegut per
   l’Organització de les Nacions Unides.
   

   
   


2. 
   

   
   Perquè
   els catalans i les catalanes conformem un poble amb els mateixos
   drets que tots els altres pobles del món i, per tant, tenim el dret
   de decidir també sobre la independència de la nostra nació.
   

   
   


3. 
   

   
   Perquè
   la consulta sobre la independència permet votar lliurement (sí,
   no
   o vot en blanc), la qual cosa permetrà conèixer l’opinió real
   de la ciutadania sobre aquesta qüestió tan rellevant, sense
   distorsions ni manipulacions interessades.
   

   
   


4. 
   

   
   Perquè
   la consulta és perfectament legal i complirà amb un protocol que
   assegurarà la fiabilitat i seguretat que requereix qualsevol procés
   democràtic per poder ésser reconegut per observadors
   internacionals.
   

   
   


5. 
   

   
   Perquè
   hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu
   que validaran i valoraran la consulta.
   

   
   


6. 
   

   
   Perquè
   la consulta sobre la independència representa un aprofundiment de
   la democràcia directa. L’èxit de la consulta obrirà les portes
   a més i millors mecanismes de democràcia participativa.
   

   
   


7. 
   

   
   Perquè
   la consulta s’organitza i neix de la societat civil, i és un
   exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que
   cal respectar i afavorir.
   

   
   


8. 
   

   
   Perquè
   podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per
   afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
   

   
   

A
Lleida estem a punt d’encarar la nostra consulta el proper 25
d’abril amb la participació activa de nombrosos voluntaris i
voluntàries que fa més de quatre mesos que treballen intensament
per a la preparació d’aquesta fita. Cal destacar la vinculació i
col·laboració de les entitats de la ciutat com Òmnium
Cultural, l'Ateneu Popular de Ponent, el Centre Excursionista de
Lleida, el Casal Independentista L'Ocell Negre, el Grup Cultural
Cappont, el Grup Cultural Garrigues, i diversos grups de cultura
popular, etc. Sense la tasca constant i efectiva de la societat civil
lleidatana aquesta iniciativa no hauria estat possible, i
cal recordar que el dret a l'autodeterminació és nostre i ningú
ens l'ha d'atorgar, per això, la CUP diu sí.