Un any més, a Lleida i arreu dels Països Catalans, és 25 de novembre i les feministes sortim als carrers. Arriba un altre 25 i continuem en un sistema capitalista que ens aboca a la desigualtat, a l’augment del patriarcat i a més violència i més explotació.

Arribem a un 25N amb més amb ganes de cridar contra tots aquells que perpetuen aquest sistema i es beneficien del patiment de milers de dones treballadores. Contra aquells que reprodueixen i fan créixer els discursos d’odi i anitifeministes, alabats i repetits totes les vegades que faci falta per l’extrema dreta. Cridem, un cop més, contra una violència estructural, contra un sistema d’explotació i opressió que ens afecta cada dia, tots els dies de la nostra vida. 

Cridem un cop més contra la violència sexual que esta en augment i a l’ordre del dia, i que s’utilitza per intimidar-nos i per sotmetre’ns en tots els amits. Una violència que no s’atura i creix impunement, amb l’ajuda de discursos que neguen les violències masclistes, protegint als agressors, amb unes institucions que ens giren l’esquena i una societat que qüestiona i menysté a qui alça la veu. Cridem també per totes aquelles que son silenciades, com les companyes palestines, afganeses i dones d’arreu del mon que son víctimes de violència patriarcal dins dels conflictes bèl·lics, on les seves vides es converteixen en armes de guerra i on el seu patiment queda invisibilitzat. 

A Lleida, gràcies a les companyes de la Coordinadora 8M i els col·lectius què en formen part continuem construint espais de lluita on fer-nos més fortes, juntes, colze a colze. I sortim als carrers amb més convicció que mai, sense por. Perquè només nosaltres decidim sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes i no permetrem que toqueu i assassineu a cap altra companya, perquè sabem quins son els nostres drets i lluitarem per ells totes les vegades que faci falta. 

Us animem, un any més, malgrat tot, a sortir als carrers, crear xarxa, a construir una vida que valgui la pena viure, i a continuar lluitant fins que la por canviï de bàndol! No passareu!