Paral·lelament,
i a proposta de la CUP de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent va
acollir una xerrada del regidor de la CUP d’Arenys de Munt i del
portaveu del Moviment Arenyenc Per l'Autodeterminació, Josep Manel
Ximenis, per parlar de l’experiència de la consulta a Arenys de
Munt. Va ser aleshores quan, des d’entitats com el Casal L’Ocell
Negre, l’Ateneu, Òmnium o el Col·lectiu Cultural Cappont, es va
valorar la possibilitat de recuperar la proposta presentada a
l’Ajuntament per la CUP i ERC. El
3 de desembre naixia a l’Ateneu la Plataforma Lleida Decideix.

Lleida
està a punt per una consulta popular?

X.:De
fet, en les primeres reunions prèvies a la constitució de la
Plataforma, tots érem conscients dels diferents reptes que se’ns
presentaven. D’una banda, de tipus organitzatiu: Lleida és la
primera gran ciutat que participa en la consulta i, per tant,
presenta un major nivell de complexitat. També érem conscients de
la pròpia idiosincràsia de la societat lleidatana pel que fa als
processos participatius: la societat de Lleida té pocs espais de
debat social i de creació d’opinió, i els que hi han estan molt
mediatitzats. Finalment, el rebuig de la moció presentada a
l’Ajuntament no només suposa un revés moral, sinó que també ve
acompanyat d’un cert intent de silenciament del debat social que
s’hauria de generar a l’entorn d’un tema tan important com és
el dret a l’autodeterminació.

Tot
i això, des d’un principi, tots teníem molt clar que la ciutat de
Lleida no podia quedar, un cop més, al marge de les noves dinàmiques
socials i polítiques que tenen lloc al conjunt de Catalunya. La
consulta ha de suposar una mostra de participació renovada i de
solidesa democràtica de la societat lleidatana.

Crec
que la societat lleidatana és molt més madura del que creuen les
institucions de la ciutat però això s’haurà de demostrar el dia
25 d’abril!

Quina
filosofia hi ha darrera la consulta?

X.:Des
d’un primer moment, els grups d’opinió contraris al procés han
argumentat la utilització partidista de la consulta per un sector
independentista. És una “campanya política molt ben
orquestrada”, m’ha argumentat algú, com si el debat polític no
pogués ser debatut en el marc d’una consulta popular.

Personalment,
i també com a soci d’una entitat cultural i social com l’Ateneu,
crec que qualsevol debat ciutadà que suposi un compromís social i
que impliqui els diferents nivells que conformen la societat
lleidatana, ha de ser benvingut. Un altra cosa és que els partits
polítics es vulguin posicionar al respecte i elaborin les
estratègies de partit. De fet, l’objectiu principal de la consulta
és estendre el debat polític al conjunt de la societat i, en aquest
sentit, els partits polítics no n’estan exempts.

De
fet, la major part dels membres que conformen el grup de portaveus de
la Plataforma prové del món de les entitats culturals i socials de
la ciutat, i la seva implicació en el projecte es fa, no amb una
visió partidista, sinó com una oportunitat d’obrir el plebiscit a
la ciutadania com una experiència nova que permeti un aprofundiment
de la democràcia directa. Neix de la pròpia societat civil
organitzada i, per tant, és un exemple de compromís social i
maduresa democràtica de la ciutadania catalana que, en els temps que
corren, no només caldria respectar sinó també afavorir.

Com
s'ha organitzat la consulta a nivell intern?

X.:S’ha
seguit l’experiència i el model organitzatiu de les altres
plataformes que ja han realitzat la consulta; un model assembleari
constituït per una comissió permanent on estan representades les
diferents comissions que organitzen el procés: la de portaveus, la
de logística, la d’economia, la d’informàtica, la de campanya,
la de voluntaris, la de comunicació.

Tot
i això, hem hagut d’adaptar aquesta lògica als reptes que
presenta la nostra ciutat i que han estat comentats abans: la
dimensió i complexitat de la ciutat, el baix nivell de participació
social i la manca de suport institucional al projecte per part de
l’Ajuntament.

Fins
ara, les expectatives de garantir a la ciutadania espais per exercir
el seu vot han estat cobertes. Disposem d’entre 20 i 25 meses i
cobrim tota la ciutat. Ara toca fer la campanya i incentivar tothom a
la participació.

Quina
rebuda hi ha hagut a nivell ciutadà?

X.:Tot
i que la majoria de vegades la resposta ha estat positiva, també es
percep un cert “silenci” sobre el tema que resulta
preocupant. Crec que el tema de l’autodeterminació és encara un
tema tabú en molts sectors de la societat lleidatana. És una
llàstima que després de 30 anys de democràcia encara tinguem
“pors” per tractar temes que fa molts anys que haurien d’estar
assumits.

Confio
però, en el grau de maduresa democràtica de la societat lleidatana.
Realment vindrà a votar aquell qui creu realment que s’està
exercint un dret democràtic en un nou marc de participació directa
com és el de les consultes populars.

Crec
que la gent comença a percebre que alguna cosa s’està movent des
de la base.

I
amb les entitats de la ciutat quina relació heu mantingut?

X.:Estem
informant del procés a totes les entitats que podem. La resposta ha
estat molt diversa: des d’entitats que cedeixen el seu local a
d’altres que es comprometen a promoure la iniciativa i el debat
entre els seus associats, fins a aquelles que simplement escolten “en
silenci” o eviten la trobada.

Personalment
crec que falta una major implicació de les entitats ciutadanes. S’hi
ha d’anar massa al darrera. En un projecte engrescador com aquest,
haurien de venir ells. L’excessiva “prudència” de moltes
d’elles amaga realment “pors”. Això no ens fa avançar com a
societat!

Quina
importància doneu a la implicació de les persones nouvingudes com a
votants de la consulta?

X.:És
donar l’oportunitat de participar a tots els ciutadans preservant
els principis d’equitat social. Davant les noves experiències de
participació democràtica que tenen un llarg recorregut, s’ha de
preveure una composició diversa i plural de la societat.

No
sé quin nivell de resposta que pot tenir en els col·lectius
ciutadans d’origen immigrant però no els podem deixar al marge
d’un procés com aquest.

Quin
és el missatge que es vol donar des de la Plataforma a la ciutat
Lleida per al proper dia 25 d'abril?

X.:Independentment
dels resultats finals que en el seu moment tindran la seva valoració,
crec que l’experiència haurà valgut la pena. I el que és més
important és que s’hauran generat les sinergies i l’equip humà
necessaris per a tirar endavant processos participatius d’aquest
tipus a Lleida; uns processos que fan molta falta per a trencar
dinàmiques dirigistes molt arrelades encara avui a la nostra
societat.