Pressupostos sense oposició d'esquerres


Pau Juvillà, membre de la Candidatura d'Unitat Popular





El
passat 22 de desembre el ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar,
amb els vots a favor del PSC i del regidor no adscrit i, amb les
abstencions de ICV, ERC i CIU, els pressupostos corresponents a l’any
2010. Uns pressupostos fets, com en les anteriors legislatures, per
als lleidatans i lleidatanes però sense ells, sense
un procés participatiu
per a la seva confecció. Construïts mitjançant un
mecanisme absolutament opac, en el qual ni és possible que els
ciutadans accedeixin a la documentació prèvia, a les dades
econòmiques bàsiques ni al debat dins l'equip de govern. Aprovats
sense que transcendeixin les dades proposades i, només, accessibles
en el procés d'exposició pública posterior on hi ha possibilitats
per part de la ciutadania d'accedir a la informació completa.





Els
pressupostos aprovats per l’any 2010 preveuen una disminució dels
ingressos d’aproximadament el 10%, respecte de l’any anterior.
Això és degut, bàsicament, a la crisi econòmica i a la manca
d’ingressos derivats dels tributs i llicències associades a la
construcció. Així doncs, la major part dels ingressos de
l’ajuntament es veuen disminuïts a excepció de dos aspectes
concrets: l’IBI que sofreix un increment d’un 10% i, també,
sorprenentment, els ingressos previstos per les sancions derivades de
les multes de tràfic, de la zona blava o de les ordenances
municipals. Així doncs, l’Ajuntament, en lloc d’apostar per les
taxes progressives, que graven en funció de la renda, aposta per les
sancions i taxes que paga tothom independentment dels seus ingressos.






Les
despeses de personal també s’incrementen, bàsicament en els
serveis socials, un fet enormement positiu en aquests temps de crisi
però, tot i l'increment, els sindicats denuncien una disminució del
pressupost per a la prevenció de riscos en els edificis municipals.
I, malgrat aquest increment, la Paeria continua, tal i com també
denuncien els sindicats, en la seva línia de privatització dels
serveis públics i en la gestió empresarial de l’ens municipal.



Finalment,
una de les promeses estrella de l’alcalde pels pressupostos de
l’any 2009, anunciada el març del mateix any, va ser el Pla
d’Austeritat, el qual ha obtingut uns resultats més que discrets,
molt lluny del milió d’euros d’estalvi previstos.




Així
doncs, uns pressupostos que seguint la línia traçada pel PSC en
anys anteriors, incrementen la càrrega impositiva sense tenir en
compte les rendes dels i les lleidatanes, i aprofundeixen en la línia
de privatització dels serveis públics i de la gestió empresarial
de la Paeria.







Tot
i això, malgrat que ERC va declarar que no es pot fiar del PSC pels
incompliments reiterats en els compromisos adquirits en els anteriors
pressupostos i, malgrat les crítiques del regidor de ICV Ramon
Camats al pla d’austeritat que “ha demostrat la incapacitat del
consistori per estalviar”, davant retallada de les inversions o la
manca de millors polítiques d’ocupació, finalment, ambdós
formacions polítiques s’han abstingut en l'aprovació, fet que ha
portat a l’alcalde Àngel Ros a declarar: "l'altíssim nivell
de consens del pressupost, que ha tingut només dos vots en contra".




Sembla
doncs que, tant ERC com ICV, els dos partits d’esquerres que formen
part de l’ens municipal, per dos anys consecutius, no han estat
capaços de dir no al full de ruta del PSC local -soci seu en el
govern de la Generalitat-, tot i afirmar que estan en contra
d’aquests pressupostos i d'haver advertit al PSC que els donarien
un no rotund, si seguien en aquesta línia.





Per
tot això, la CUP aposta per obrir els pressupostos al debat ciutadà,
creant així una eina de transparència política i de radicalitat
democràtica, en què la ciutadania pugui debatre les prioritats de
la ciutat i, els partits polítics siguin capaços d’oferir
propostes i defensar-les fins al final, perquè l’ajuntament
treballi al servei de, i amb, la ciutadania, parant l’orella i
assumint un nou paper de consistori dialogant. Defensem uns
pressupostos justos que provinguin de l’esforç de cadascun, i
segons les seves possibilitats, que aturin el desmantellament dels
serveis públics a favor de la externalització creixent cap a la
iniciativa privada.