Un ajuntament que no escolta
02/01/2010
Pau
Juvillà Ballester, membre de la Candidatura d’Unitat Popular
La
Candidatura d’Unitat Popular va presentar, el 30 de desembre, una
queixa al síndic de Greuges de la Paeria per la manca de
resolució dels escrits i peticions que la CUP havia formulat a
l’Ajuntament de Lleida en el període del 2007 al 2009.
En
la relació que vam lliurar al síndic hi consten
mocions, diverses propostes concretes com, per exemple, les “20
propostes d’actuació per part de la Paeria per la millora
del Centre Històric” que vam lliurar a les diferents
regidories, o sol·licituds com les d’admissió de la
CUP en la comissió municipal d’entitats de seguiment del pla
Integral sobre el treball sexual o en la Comissió de treball
dels traçats de la variant sud de Lleida on, en ambdós
casos, la CUP n’era part implicada per haver presentat
al·legacions, tant al traçat de la variant sud com en
l’ordenança del civisme.
La
resposta a les nostres peticions ha estat el silenci; a excepció
de la regidora Sara Mestres, amb qui es va concertar una reunió
el 2008 que es va suspendre sine die per “motius d’agenda”,
o la reunió que sí que es va poder dur a terme amb la
gerent de l’EMU, Cristina Ballester.
Un
silenci que contradiu la Carta Municipal per a la Participació
Ciutadana i l’Aprofitament Democràtic, aprovada pel Ple de
març del 2004 i el Reglament de participació ciutadana
aprovat l’abril de 2006 on, específicament, en els articles
11, 12 i 13, es parla del dret a la proposta o petició. Un
silenci que enllaça perfectament amb la idea de participació
que té el nostre ajuntament, que es
limita a endegar processos amb efecte solament consultiu i informatiu
i impulsa una línia de participació ciutadana
dèbil que serveix per a la justificació de determinats
projectes i on no hi ha lloc per a la discrepància.
Els
exemples són diversos però, n’existeixen dos de
paradigmàtics d’aquesta política de participació
“controlada” que impulsa el govern municipal. El novembre
del 2006 la regidoria de Participació Ciutadana de
l’Ajuntament de Lleida i el Col·legi d’Arquitectes de
Lleida van endegar el que havia de ser un procés participatiu
on totes les lleidatanes i lleidatans poguessin dir la seva respecte
a la remodelació i ampliació del futur parc de les
basses. Més de 150 entitats i més de 3.000 persones van
concretar la seva aportació en prop de 500 propostes que es
van recollir en una memòria participativa sobre la revitalització del parc de les
Basses d'Alpicat, a partir de la qual s’hauria de redactar el
Pla Especial de l'operació. Bé
doncs, al juny, l'Ajuntament de Lleida va adjudicar la redacció
del Pla de les Basses a una empresa seguint, suposadament, els
criteris establerts en el procés participatiu però,
afegint-hi una novetat
en forma d'activitat comercial i altres usos de caràcter
privat que en cap cas s’havia esmentat anteriorment.Així,
malgrat que en els objectius del Pla es deia
que aquest havia de prendre en consideració les propostes
elaborades dins el marc del procés de participació
ciutadana per a la reforma del parc, s’hi incorporà un gran
centre comercial i la possibilitat d’edificar-hi hotels. Així,
l’ajuntament justifica, amb un procés de participació
ciutadana del qual no en fa ni cas, la seva idea inicial
d’instal·lació d’equipaments privats en un espai
públic.
En
el segon cas, el ple del setembre del 2009, amb els vots en contra
del PSC i del PP, rebutjava la celebració d’una consulta
popular que no és res més que, tal i com el seu nom
indica, un procés participatiu on els ciutadans de Lleida
puguin expressar la seva opinió sobre un tema concret. A
diferència d’altres municipis també
governats pel PSC, com Girona o la Seu d’Urgell, aquí, els
representants dels socialistes van decidir escapçar la
celebració d’aquest procés que, malgrat tot, es durà
a terme organitzat per la societat civil. La mateixa societat civil
que la Paeria, amb les seves polítiques de participació,
diu voler dinamitzar.
L’ajuntament
hauria de possibilitar la participació en la vida política
dels ciutadans de Lleida, més enllà de dipositar una
papereta en una urna cada 4 anys; sense por d’impulsar processos
participatius actius i, per què no, vinculants, tal com
permeten les eines de què disposa l’ens municipal. Cal
que la Paeria escolti i reculli les propostes que li facin arribar
les lleidatanes i els lleidatans i tot el seu teixit social. Cal
possibilitar que aquestes propostes arribin als seus representants
polítics per tal de debatre-les i tenir-les en compte, no pas
per adherir-s’hi ni votar-hi necessàriament a favor. Només
això ja seria un primer pas.