Rubèn Cobo, militant de la CUP Lleida

Llegeixo amb estupefacció la notícia sobre la càrrega policial a militants antitransgènics d’Assemblea Pagesa que van fer els mossos d’esquadra aquest dissabte a Balaguer. Ha de ser d’escàndol la incompetència de la policia catalana que, armada amb porres i escuts registra cinc ferits en les seves files en una càrrega policial contra una protesta pacífica. A no ser, es clar, que les ferides se les fessin a les mans de tants cops de porra que van donar als militants antitransgènics, els quals, coses de la vida, de retruc van rebre la denúncia dels mossos. És com si t’atropella un cotxe i després et denuncien per abonyegar-lo.

La notícia, com ja he dit, causa estupefacció, però sobretot ràbia i impotència i més després de veure aquesta darrera setmana com actuen els nois d’en Saura quan es queden a soles amb els detinguts. I causa por, molta por, pensar que en la seva defensa diguessin que era la violència adequada, i per tant interpreto que freqüent, davant d’una situació com aquella, és a dir, davant d’una detenció. 

Finalment estem veient la cara més fosca d’aquells que presumeixen  de ser antisistema. El discurs messiànic d’Iniciativa en què ells, i només ells, poden salvar-nos de la dreta conservadora no accepta crítiques des de l’esquerra, i menys ara que volen demostrar a tot Catalunya que ells també poden ser un partit de govern, que quan cal desallotja, càrrega contra manifestacions o agredeix amb impunitat a les comissaries i tot sense que els tremoli la mà. 

I mentre estan enfeinats en guanyar un nou espai electoral, les que abans havien estat les seves lluites ara continuen en l’oblit institucional. La lluita contra els transgènics, animalada ecològica ni tan sols comparable a l’ús massiu de DDT a mitjan segle XX, és reprimida pels ecologistes de debò i protagonitzada per aquells que són senzillament ecologistes.