Des de la CUP Lleida volem fer les següents consideracions pel que fa al nou confinament decretat per la Generalitat avui dissabte 4 de Juliol:

En primer lloc, considerem que cal anar a l’arrel del problema, com són els llocs de treball i condicions laborals i de vida, per entendre el perquè d’aquest rebrot a la comarca del Segrià. La situació actual és filla de la incapacitat endèmica que patim a Ponent de donar resposta a les situacions d'extrema vulnerabilitat que pateixen col·lectius com els temporers i les treballadores de l'agroindústria, tal i com ve denunciant la CUP des de fa anys, i plataformes ciutadanes com Fruita Amb Justícia Social. Una situació gens novedosa que s’ha perllongat durant molts anys i que ha topat amb la desídia i manca de voluntat política de governs de diferents colors a l'Ajuntament, Diputació, Estat i Generalitat per resoldre la problemàtica, i que avui ens aboca a una nova emergència sanitària. Entenem que s’han de posar les eines i els recursos per acabar definitivament amb aquesta situació: La creació d’una xarxa d’albergs per a temporers en condicions, facilitar l’empadronament i l’arrelament de les persones que passen llargs períodes de temps en el territori, així com dignificar el sector agrari i generar les condicions per un preu just dels seus productes. 

Igualment, ens fem nostres les reivindicacions i denúncies d’entitats com la Marea Blanca de Ponent i Pirineus que venen denunciant des de fa temps la manca de personal i reforços als centres sanitaris de les nostres comarques, així com la improvisació de les accions actuals, malgrat l’experiència acumulada i la tendència al creixement observada les darrers dies. Denúncies que també assenyalen les insuficients i opaques mesures de Salut Pública, de prevenció, reforç i seguiment per fer front al contagi, així com la manca de controls a les empreses de risc, l'excessiu marge per avisar als contactes estrets o el retard en informar dels resultats de les proves PCR, que comporta el retard en confinar els contactes estrets.

Denunciem també la deixadesa social a què s'han abocat les diferents administracions, i que com sempre afecta als estrats més humils. Cal no oblidar que la desigualtat social és a dia d’avui un factor de risc per contraure la COVID. No es pot permetre que la classe treballadora més precària vegi afectada la seva salut i treballi en insuficients condicions de salut laboral i salubritat. Igualment, la vulneració del dret a un habitatge digne és una altra de les causes socials de transmissió d’aquest virus. L’elevat nombre de persones confinades que poden viure en un mateix edifici les fa més vulnerables a la infecció, tal i com han denunciat la PAH en reiterades ocasions.

Tot plegat ens porta a denunciar altre cop l’enfocament hospitalocèntric, la privatització, el desmantellament i les retallades que està patint la sanitat pública. Un model que ens pretén dur a una situació de sanitat de baixa qualitat i gratuïta per als pobres i una sanitat ultra finançada i de pagament per a rics, obviant que la salut depèn no tan sols de l'individu sinó també del seu entorn.

#laVIDAdelstemporersIMPORTA

#SEGRIÀcovid

#EnsEnSortirem #QueNoEnsRobinLaVida

Lleida, 4 de juliol de 2020