El passat mes d’octubre de 2025 l’Ajuntament de Lleida va concedir finalment el permís d’obres a l’empresa Promenade, promotora del gran complex comercial a Torre Salses (i propietat d’Eurofund Group, un entramat empresarial multinacional dedicat a l’especulació financera i immobiliària) que es construirà en uns terrenys entre els barris de La Bordeta i Mangraners. Així doncs, en breu començaran les obres del centre comercial que ocuparà una superfície total de 56.953 m2, dels quals 38.968 m2 es destinaran a superfície neta de venda; la resta quedaran repartits entre sales multicine, espais recreatius i de lleure, i hostaleria. L’actual govern de l’Ajuntament de Lleida ha recolzat des del primer moment el projecte amb gran entusiasme, insistint en l’argument que el centre comercial ha de suposar una gran oportunitat per a la ciutat, que ha de generar inversió i ocupació (les inversores prometen més de 1.000 irreals llocs de treball), i reforçar l'atracció i la capitalitat de Lleida en relació a ella mateixa i al seu entorn. Davant del discurs entusiasta i triomfalista del govern de la Paeria, nombroses entitats s’han manifestat totalment en contra del projecte, especialment les vinculades al sector del comerç local, que veu en aquest macro projecte el colp de gràcia que pot acabar definitivament amb el dinamisme comercial de caràcter proper i amb un alt valor social que ha caracteritzat la ciutat aquestes darrers dècades. En un exercici de cinisme majúscul, la Paeria ha ignorat i menystingut tota crítica repetint fins a la sacietat que un gran centre comercial a les afores de la ciutat és perfectament compatible i fins i tot beneficiós amb la promoció del petit comerç del centre urbà, cosa ridícula i absolutament falsa. No es pot defensar una cosa amb gran fervor i alhora la contrària amb la boca petita. Ens trobem davant d’una pràctica d’hipocresia i caciquisme polític en tota regla. Des de la CUP de Lleida ens oposem frontalment al projecte de Torre Salses per les següents raons: El projecte no obeeix a cap interès de promoció de l’activitat comercial de la ciutat, no representa cap oportunitat de millora ni pretén reforçar l’atracció ni la capitalitat de res. Respon als interessos privats de diverses empreses afins a l’actual govern de la Paeria, empreses àvides d’extreure grans rendes dels processos d’inversió immobiliària, de les requalificacions urbanístiques dels terrenys i de la mateixa construcció del complex. El transfons del projecte (ideat fa vint anys) és un autèntic ‘pelotazo’ urbanístic. El canvi d’usos dels terrenys van permetre un negoci milionari (multiplicant per deu el valor d’aquests) a Eurofund, un entramat de societats amb seu a Luxemburg dedicat a l’especulació financera i immobiliària (negoci compartit amb l’altre co-inversor del projecte, la inversora francesa Frey). Un gran centre comercial a les afores de centre urbà és un projecte vell i caduc, més propi dels anys vuitanta del segle passat que no pas de la societat actual. Promou un model depredador de recursos, una cultura del consumisme ràpid, individualista i despersonalitzat, i atempta contra el valors de pertinença, localitat, sostenibilitat, sociabilitat, cohesió social i diversificació econòmica que han de guiar el desenvolupament actual i futur de la ciutat de Lleida, i que són inherents a un eix comercial proper, divers i arrelat a les dinàmiques locals de la societat lleidatana. Segons un estudi encarregat per la Paeria i fet públic recentment, l’eix comercial i el seu entorn té actualment 150 locals buits o en desús, xifra que probablement va en augment. El darrer informe del Mapa comercial de Catalunya elaborat per Generalitat alerta que, a tota la ciutat, més d’un terç dels locals comercials estan buits (situant-nos com la segona ciutat catalana de més de 100.000 habitants amb un percentatge més elevat en aquesta situació). El petit comerç (que va presentar més de 2.000 signatures en contra del projecte), es dessagna atrapat en la indiferència i la fredor de les administracions, en l’augment dels preus dels lloguers i de les matèries primeres, en les càrregues fiscals abusives i en el consum digital. Davant d’aquesta realitat, enlloc de fomentar, recolzar i embellir les zones comercials de la ciutat, al govern de l’ajuntament no se li acut res millor que projectar un gran centre comercial allunyat de les necessitats socials, ambientals i econòmiques reals de la ciutat. En un moment com el present d’entrada en vigor de les Zones de Baixes Emissions en diferents parts del centre urbà per tal de contenir l’ús del vehicle privat i així millorar la qualitat de l’aire i la salut pública de la ciutadania, el centre comercial suposa l’apoteosi en l’ús vehicle privat. Un gran aparcament amb milers de places disponibles donarà la benvinguda als vehicles, fet que representa una aposta descarada pel manteniment d’un model de mobilitat brut i insostenible. Un model que només convida al malbaratament de recursos i a l’emissió de gasos contaminants i acceleradors del canvi climàtic. El projecte preveu traspassar un bon nombre de població de la ciutat i del seu voltant, que passeja i gaudeix de l’eix comercial, cap a Torre Salses. L’efecte d’empobriment econòmic i social serà evident: un eix comercial amb més locals buits i, per tant, amb carrers també més buits i amb menys vida social i cultural, fet que no comportarà res més que una major degradació urbanística i social del centre de la ciutat i zones afins. Un dels trets distintius de la ciutat de Lleida és i ha estat el seu eix comercial, que és un eix de vida social i cultural, un eix d’encontre i de sociabilitat. Reforçar-lo equivaldria a reforçar un dels segells de qualitat més important de la ciutat, i posar-lo així al servei d’una societat més amable, acollidora, rica, diversa i més sostenible. En canvi, un gran centre comercial no aporta cap tipus de valor afegit a la ciutat més enllà dels guanys econòmics per part dels grup inversos i promotors del projecte. Tots els grans centres comercials són iguals a tot arreu. Són grans temples entregats al culte d’un consumisme frenètic i deslocalitzat. En canvi, d’eix comercial de Lleida i tota la resta del seu comerç d’escala local i proper a la gent, només n’hi ha un. És propi, únic i irrepetible. Un eix que és motor de qualitat social, personalitat i identitat per a la ciutat, i que ara, fruit d’una nefasta praxi política municipal, es troba en greu perill de desaparició.