Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP

Sr. Alcalde, com ve sabrà, aquest passat 12 d’octubre es complia el 300 aniversari de l’entrada de les tropes borbòniques a la part baixa de la ciutat de Lleida i per tant, el 300 aniversari d’una de les principals massacres de civils en la història de la nostra ciutat. Es complia al mateix temps l’aniversari del tràgics fets del Roser del 1707, on centenars de civils (segons la historiografia oficial de la ciutat) eren massacrats per les tropes borbòniques en l’assalt a aquest antic convent dominic o bé d’uns pocs, per no haver-se’n pogut documentar més (segons la historiografia revisionista i/o negacionista). En tot cas, aquest no és el debat de fons, vostè ho sap: el Roser és el símbol de la repressió borbònica i el martiri lleidatà del 1707, independentment del nombre de víctimes que s’hi produïren en el seu interior, que culminà amb l’arrasament de la ciutat i milers de morts en els seus carrers i amb la posterior pèrdua de les nostres llibertats nacionals.

Com també coneixerà, d’ençà de fer-se públic el projecte que vostè impulsa per tal d’ubicar un hotel elitista de l’empresa Paradores Nacionales del Reyno de España en l’edifici del Roser, han estat múltiples les iniciatives impulsades per l’esquerra independentista de la ciutat de cara a preservar, ja no només el simbolisme de l’espai (totalment incompatible amb el projecte del Parador i que no és limita a un sol dia a l’any, el de la diada, com ens intenta fer creure) sinó també amb la intenció d’exigir la titularitat municipal, del que ha estat i és encara, un dels principals espais al servei de la cultura, les arts i l’academicisme de la ciutat, i fer-ho com el que és i no com cap altra cosa, com un espai preferent de record i de memòria col·lectiva. 

Doncs bé, aquest darrer 12 d’octubre, milers (si, milers en plural, tot i el pont) de ciutadans es manifestaven de nou pels carrers de la ciutat exigint la retirada del projecte i defensant la necessitat de recuperar la titularitat municipal i pública del Roser, defensant els seus usos culturals per al conjunt de la ciutat, en el que fou una multitudinària marxa, carregada de dignitat. Un esglaó més en aquests 3 anys de lluita, que com comprendrà no se sostenen si al seu darrera no hi ha el suport i la complicitat d’amplis sectors socials, com és el cas. De moment, el balanç a grans trets és aquest: desenes d’activitats de denúncia i sensibilització, recollida i entrega a la pròpia Paeria de més de 2.500 signatures de lleidatans i lleidatanes contraris al projecte, elaboració d’un contraprojecte d’usos respectuosos per a l’espai com el del Museu d’Història de la Ciutat, la recollida de més d’un centenar de suports d’intel·lectuals, artistes, escriptors, acadèmics i altra gent significativa del món de la cultura d’arreu del país i també de la ciutat en contra del projecte, la petició (encara pendent de resposta) de realització d’una consulta popular sobre el futur de l’espai,... i finalment (tot i que molt ens temem no serà la darrera), una mobilització massiva de ciutadans en defensa del Roser i contra el projecte que vostè impulsa. 

Doncs bé, arribats en aquest punt i tot i l’autisme i enrocament d’aquest equip de govern (el mateix que encara és hora de que faci públics els seus suports al projecte, en el cas de que existeixin...), no ens queda altre remei que exigir-li de nou la retirada del projecte del Parador al Roser, així com el inici de les converses amb el Ministerio (d’idèntic color polític que el seu) per tal d’aconseguir convertir d’una vegada i per totes, el que ha estat en el darrer segle la possessió d’un dret d’usdefruit de caràcter vitalici (i no ens vingui de nou amb mentides sobre inexistents “contractes exhaurits”), en la cessió definitiva i total del immoble a l’ajuntament de la ciutat. Una petició avalada per la història, els usos tradicionals de l’espai i la voluntat de la ciutadania. Definitivament Sr. Ros, el temps de les imposicions s’ha acabat, és l’hora d’escoltar el que les lleidatanes i els lleidatans l’hi exigeixen també al carrer, és l’hora de rectificar i respectar la voluntat majoritària dels seus conciutadans.