Amàlia Atmetlló, dona, de l'Horta i de la CUP 

En resposta a l’escrit del sr. Joan Queralt: “Dia internacional de la dona rural”, publicat a la Revista de la Paeria del mes de març de 2009. 

És inacceptable la menció a les dones rurals que el sr. Joan Queralt fa a la Revista de la Paeria i, encara més insultant que es publiqui el mes que celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora com a homenatge a les dones de l’Horta, a les quals es refereix de la següent manera: “Aquestes jornades van passar, tal com són les dones de l’horta, discretes i abnegades”; “Dures i valentes davant la feina i alhora dolces i tendres per fer de mare i esposa” i; “Impressiona veure-les recollint la fruita, treballant als horts, fent feines amb els tractors”.

Per a l’autor d’aquest article, això és un homenatge a les dones de l’Horta? Sincerament, no entenc com pot fer unes afirmacions com aquestes que potencien la discriminació i la desigualtat, més pròpies del franquisme que de l’època en què vivim. Les dones de l’Horta han estat i són capaces de tot. Sí que és cert que han estat cuidadores, educadores, gestores de l’economia domèstica i treballadores incansables al camp i a casa. Més que discretes, jo diria que han estat invisibles. El treball al camp sempre s’ha associat al gènere masculí; mentre que el de la dona ha estat secundari, com aquella que “ajudava l’home”, malgrat que la seva jornada laboral fos més llarga i impliqués més tasques de responsabilitat, mai reconegudes al seu entorn social.  

Segons diversos estudis realitzats sobre els drets de les dones en el món rural, Catalunya és a la cua d’Europa. Tot i això, moltes dones joves que volen dedicar-se a la pagesia lluiten per tirar endavant el seu negoci i fer-se un lloc en un sector marcadament masculí. La crisi econòmica que estem patint encara ha agreujat més aquesta situació i les ha fet més vulnerables, dins un sector, l’agrari, que viu en crisi permanent des de fa molts anys. Per tant, ésser dona i ésser pagesa a Catalunya és doblement arriscat. I és per això, que les dones de l’Horta no són mereixedores d’uns qualificatius com els que el sr. Queralt els hi atribueix. No podem consentir que quan se’ls faci un homenatge, aquest suposi un retrocés respecte els drets i igualtats pels quals lluitem des de fa molt de temps. 

Des de la FAV s’hauria de potenciar que les dones de l’Horta deixin de ser discretes i abnegades, i que deixin de tenir un paper secundari dins l’entorn rural. Tampoc els hauria “d’impressionar” –com diu el sr. Queralt– que una pagesa treballi fent la seva feina: que és recollir fruita, anar a l’hort o conduir un tractor. És a dir, la FAV ha de lluitar per trencar les tradicions patriarcals que fomenten els rols masculins en el món rural i dins la família i el treball.