En un context de recomposició del capitalisme després del cop de la pandèmia, arriba un any més el 8 de març. Amb aquest sistema capitalista racista i patriarcal que ataca contínuament contra totes les dones treballadores, i des d’on ara es pretenen pal·liar l'impacte de la crisi amb mesures que no plantegen cap canvi profund ni estructural, sinó que apunten a un empitjorament de les condicions materials de vida de les persones i en especial de les dones i identitats dissidents.

L'increment de les desigualtats i l’augment de les violències masclistes en contextos de crisi posen de manifest contradiccions del sistema capitalista patriarcal. L'inici de la pandèmia ens ha portat a un escenari d’augment de les violències masclistes i també LGTBIfòbiques acompanyat d’un auge del feixisme al carrer i amb la seva entrada a les institucions estatals als Països Catalans.

També hi ha hagut un augment d’hores destinades a les tasques reproductives a les llars per part de les dones, degut a la pèrdua de feina en l’àmbit productiu i per tant, més dependència del sou d’altres, com per l’augment de la violència masclista i la divisió sexual del treball. 

El cost de la vida s’ha encarit en general: ho hem vist amb els diversos augments del cost de la llum i on li segueixen l’augment del preu dels aliments i del transport. Sota una falsa suspensió dels desnonaments, hem continuat veient desnonaments de famílies senceres, de famílies monomarentals i una bombolla immobiliària que ens priva l'accés a un habitatge digne.

Pel que fa a la Unió Europea, ens disfressen les ajudes Next Generation com uns fons que ens salvaran després del cop de la crisi. Aquestes però, es concedeixen a canvi d’unes contrapartides en reformes que impactaran a la classe treballadora ja que els estats hauran de compensar els fons rebuts a base de reformes i amb un augment de l’endeutament amb la UE, que esdevindran en forma de més retallades als serveis públics, en condicions laborals o pensions. Retallades que es sumaran a les ja actuals que van de la mà de la feminització de la pobresa i de l’atur juvenil.

Tampoc no podem passar per alt l’enèssim intent d’apuntalament de l’estabilitat de les grans empreses i èlits econòmics per part del govern espanyol amb l’aprovació de la Reforma Laboral, feta a mida dels interessos de la patronal i perpetuant unes feines més precàries; i un cop més serem les dones les més afectades per aquesta reforma, amb més desigualtat, més precarietat i més feminització de la pobresa.

La situació econòmica s'acarnissa especialment sobre les dones migrants i les racialitzades, amb una llei d'estrangeria que aboca les migrants a acceptar feines de misèria i una política de fronteres mortífera i inhumana, que no atura el tràfic de dones i nenes amb fins d'explotació sexual al servei del patriarcat. 

Dins d’aquest context, a la demarcació de Lleida recentment es publicaven les dades sobre les violacions a la demarcació: s’han doblat en un any -de 21 durant l’any del confinament domiciliari- a 42 al 2021. Manquen mesures per actuar contra la cultura de la violació que trobem en actituds i imatges que es difonen de forma irresponsable i per a benefici de la indústria audiovisual patriarcal. A més manca visió de gènere en la justícia espanyola que revictimitza les dones i genera impunitat.

En l'àmbit de la salut les dones de Ponent I Pirineus seguim sense poder avortar quirúrgicament tot i les declaracions del govern de la Generalitat dient el contrari. I durant la pandèmia hem vist com se segueix despreciant la recerca mèdica amb biaix de gènere en pro de tractaments uniformitzats a partir del cos masculí.

A Lleida, hem vist com el govern municipal perpetuava i condemnava a la precarització un dels sectors laborals més feminitzats quan fa un any decidia seguir privatitzant el Servei d’Atenció Domiciliari. I malauradament, continuem sense el centre d’acollida d’emergència per a dones en situació de violència masclista, malgrat l'Audiència Pública impulsada pel feminisme organitzat.

No n’hi ha prou en proclamacions buides de contingut declarant Lleida ciutat feminista. Calen pressupostos i polítiques feministes valentes i reals. Cal posar les condicions materials de vida perquè les dones deixem de sustentar la vida, amb els pitjors salaris i tasques de cures no remunerades ni reconegudes. A Lleida i arreu dels Països Catalans volem decidir sobre els nostres cossos i exercir el nostre dret a l’avortament de manera lliure, gratuïta i sense interferències de l'Església.

Per això, l’esquerra independentista aquest 8 de març sortirem als carrers un any més. Contra la feminització de la pobresa, el racisme i la precarització de les dones. Contra la violència masclista, LGTB-fòbica i contra l’auge del feixisme. Contra l’augment del cost de la vida. Perquè ens volem vives i amb vides dignes i volem una vida que pagui la pena ser viscuda. Per això fem una crida a la mobilització de la Coordinadora 8M de Lleida i sumar-se a la manifestació d’aquest dimarts vuit de març a les set de la tarda que tindrà inici a la plaça Víctor Siurana.