Pau Juvillà, militant de la CUP Lleida

L’endemà de les últimes eleccions municipals el conjunt de la classe política analitzava, teòricament preocupada, el perquè dels alts nivells d’abstenció i les xifres rècord assolides en aquests comicis. Es tractava de fer veure que la cosa els preocupava, que fins i tot hi reflexionarien profundament, i que impulsarien mesures per combatre-la, també ho feia veure el senyor Àngel Ros. Tot plegat, teatre. Pur teatre i mentida. Amb la presentació del nou cartipàs municipal hem pogut comprovar que es tractava d’una simple qüestió estètica: la primera mesura per intentar recuperar la confiança de l’electorat en la cosa pública i la política en general ha estat una pujada generalitzada dels seu propi sou i del conjunt dels polítics professionals del nou Ajuntament. Curiosa manera de fer-ho, molt curiosa.

La notable pujada de sous per més conya, inclou uns quants plusos salarials als regidors, no ja per objectius assolits o per rendiment personal, sinó simplement per acudir a la feina per la qual es varen presentar i ser escollits. Quina barra! Si no en teníem prou amb haver de pagar uns sous desorbitats als regidors, molt per damunt del que cobra la majoria de la població i exageradament superior al llindar que fixa el salari mínim interprofessional, a això cal afegir-hi un seguit de mesures que comportaran un augment exponencial de costos en nòmines i salaris de l’Ajuntament: inventar unes quantes regidories més per poder col·locar a tota la colla, noves assignacions econòmiques als grups municipals, creació de múltiples càrrecs tècnics que no existien... 

A aquest autèntic escàndol, cal afegir-hi encara la instauració de la figura del gerent “superprofessional”. Un total de quatre! Gerents dirigiran als regidors enquadrats en les seves respectives àrees amb un nou organigrama piramidal. És a dir, el poder de direcció recaurà sobre quatre personatges fitxats amb el talonari dels nostres impostos, a les que ni tan sols hem votat i que no es presentaven en cap llista electoral. Deu ser aquest el nou model de participació ciutadana que impulsa el PSC, el consistent en fer participar del saqueig de les arques municipals com més amics millor i en organitzar l’Ajuntament com si fos una multinacional i no una ciutat, amb gerent enlloc de regidors i amb clients enlloc de ciutadans. 

La pregunta que ens fem la majoria dels ciutadans després dels primers moments d’incredulitat és obvia, si aquesta era la primera mesura a emprendre pel nou govern del PSC un cop escollit, i que per tant, ja devien haver madurat temps enrere, perquè no la varen recollir en el seu programa electoral i explicar a la ciutadania, sotmetent-la a judici i votació en les darreres eleccions?