Pau Juvillà,  membre del Secretariat Nacional de la CUP

Si el contenciós administratiu interposat per la Candidatura d’Unitat Popular no ho evita, en breu començaran les obres de reconversió del Roser, antiga ubicació del Museu Morera i l’Escola de Belles Arts, en un hotel de luxe sota el nom de Paradores Nacionales SA. Aquest edifici es un símbol de la resistència de totes les lleidatanes i lleidatans a les tropes de Felip V que ocuparen Lleida el 1707. Una invasió que suposa, mitjançant el Decret de Nova Planta, l’intent sistemàtic d’extinció del català i de l’anorreament dels Països Catalans com a col·lectivitat. Mes enllà de la xifra de morts dins de l’edifici, es innegable el sofriment de la ciutat durant la guerra de successió i també es un fet que el Roser va esdevenir un dels símbols d’aquella ocupació que destruí bona part de Lleida i inicià l’ocupació del principat.

Les col·lectivitats i les nacions es nodreixen de símbols que les cohesionen i en forgen una identitat que els hi es pròpia, en el nostre cas el Roser es el nostre particular fossar de les Moreres, el símbol de la lluita per les llibertats com a poble i nació que cal preservar en la seva integritat. El Roser ha estat també fins ara, un espai d’ús públic per a tothom amb l’Escola de Belles Arts i el museu Morera, un espai per al gaudiment de tota la població sense cap mena de restricció, un espai dins un edifici que forma part del nostre patrimoni arquitectònic del qual, a Lleida i gràcies en part a Felip V, no anem sobrats. 

Ara fa més de tres anys, l’anterior tripartit d’esquerres va iniciar la seva política municipal de dretes privatitzant determinats serveis municipals (alberg, autobusos..) i en el cas del Roser acabant amb l’ús públic per convertir aquest edifici en un ús privat, en un hotel de luxe que, segons deien, hauria de dinamitzar el casc antic. Una afirmació que demostra una ceguesa i una ignorància important ja que només cal anar a fer un tomb pel barri per veure que el que convé no es un hotel de luxe per desplaçar als pocs habitants que encara hi viuen, la majoria sense recursos a altres barris, sinó mesures enèrgiques contra l’especulació i l’exclusió social. Des de la CUP ens hem implicat decididament en la lluita per salvar el Roser ja que sintetitza el nostre ideari bàsic com a organització: el be comú, com a col·lectivitat i com a persones, davant del be privat. 

Alguns ens diran que no hi havia res a fer i que aconseguir una petita habitació en la part posterior de l’edifici un dia a l’any era el màxim  que es podia aconseguir. Des de la CUP hem demostrat que es pot anar mes enllà que un pacte vergonyant per unes engrunes i ja des del moment de l’anunci de la instal·lació del Parador al Roser ens vàrem posar a treballar amb d’altres organitzacions recollint més de 1500 signatures contra el projecte, sol·licitant la inclusió d’aquest edifici (actualment en tràmit) com a be d’Interès Nacional, organitzant amb èxit una manifestació on més de 2000 persones van sortir al carrer en defensa del Roser, realitzant al·legacions al projecte i, de moment, portant la renúncia de la Paeria a aquest edifici al tribunal contenciós administratiu. Mentre això passa els partits de dretes aplaudeixen la conversió i els anomenats d’esquerres, s’amaguen desitjant que s’acabin aviat les obres per no haver de donar explicacions. Ara és el moment, abans que sigui massa tard, de reivindicar un Roser per tothom, un Roser íntegre símbol de la voluntat de ser poble, ara es el moment de salvar el Roser.