Gaza es dessagna


Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP 



 



El primer de maig de l’any passat vaig tenir la sort, conjuntament amb una vintena de persones més, de formar part de la delegació catalana a Gaza que participà en la commemoració del dia de la classe treballadora, organitzada per la Unió Independent de Treballadors Palestins sota l’explícit lema de “Volem treball, no almoines”. La setmana que vàrem passar a la franja de Gaza ens va permetre conèixer mes de prop la dramàtica situació a que està sotmès el milió i mig llarg d’habitants d’aquesta franja de 40 quilòmetres de llarg per 12 d’ample, encerclada totalment per murs de formigó de 6 metres d’alt, tancada i barrada per terra, mar i aire per l’Estat d’Israel.



Des de l’inici de l’intifada, el 27 de setembre de 2000, les autoritats d’ocupació israelianes van començar a imposar mesures de càstig col·lectiu a tota la població, començant directament per matar i arrestar civils palestins fins a la destrucció i confiscació de les seves cases i propietats.



Aquestes mesures han tingut com a resultat desastroses conseqüències  econòmiques, socials, polítiques i humanes en els palestins i les palestines, entre elles la mesura de privar a més de 120000 treballadors palestins que treballaven a Israel d’arribar a les seves feines, fet que ha produït la pèrdua d’aquestes.Aquestes mesures s’han agreujat desprès del triomf de Hamàs a les eleccions del 25 de juny del 2006, comicis declarats nets per diverses organitzacions internacionals, que ha provocat que la Unió Europea declari i imposi un bloqueig sobre Gaza i que Israel n’augmenti l’aïllament. Tot i que Israel sobre el paper, ha realitzat una “desconnexió” de Gaza (traient-ne les colònies i el seu exèrcit) i ja no n’ocupa el territori (fet que l’eximeix del compliment de les lleis internacionals com a país ocupant), manté un control total sobre la terra i els seus ocupants, realitza freqüents incursions dins de la franja i en restringeix l’entrada i sortida fins a fer gairebé impossible la mobilitat a traves de la frontera, tant de les persones com de mercaderies i bens de primera necessitat.



Les conseqüències d’aquestes mesures sobre la població de Gaza són devastadores, la taxa d’atur, per exemple, ha augmentat d’un 17 % al 1999 al 35% el 2006. En l’actualitat el 80% de les famílies palestines viuen per sota del llindar de la pobresa quan el 2000 només eren el 30 per cent.



Israel defensa que tot això es deu a la política agressiva de Hamàs i dels Palestins i del continu llançament de coets Qasam, 1786 el 2006, un nombre força pobre si tenim en compte que l’estat jueu a disparat, en el mateix període, 14100 obusos contra Gaza matant desenes de palestins i que va realitzar una ofensiva, el juliol del 2006, que destruí bàsicament objectius civils com infrastructures, centrals de carreteres o la planta potabilitzadora d’aigua.



Aquell estiu, el 3 d’agost, la CUP de Lleida vàrem presentar una moció a la Paeria demanant la condemna de l’agressió militar d’Israel contra Palestina, que es consideres el Líban i Palestina com a zones d’actuació preferents de la cooperació per al desenvolupament realitzada amb finançament de l’Ajuntament de Lleida i que s’incentivessin les polítiques de cooperació al desenvolupament entre l’Ajuntament de Lleida i els municipis libanesos i palestins. La moció no va ser ni tan sols admesa a debat.



Des de llavors fins ara, el conflicte s’ha agreujat  fins a aïllar totalment la franja negant l’entrada de menjar i medicaments dificultant de manera extrema no ja el benestar, sinó la supervivència de les palestines i palestins. Les noticies que ens fan arribar la Leila , el Fayes o el Said son cada cop mes descoratjadores, malgrat la seva voluntat de resistència, la seva lluita i la seva dignitat rebel, la situació es fa cada cop mes difícil.Cal que la Paeria prengui el camí que part de la societat civil ja ha començat i condemni el bloqueig imposat per la Unió Europea i Israel sobre Palestina, cal que l’Ajuntament de Lleida inici polítiques de cooperació entre els municipis de la franja de Gaza, cada segon compta.