Avui, davant la seu del Museu de Lleida, hem assistit a la formalització definitiva del trasllat d’una part dels seus fons cap al Museu de Barbastro. El darrer transport ha finalitzat la marxa de les més de 150 peces propietat del Museu de Lleida reclamades pel Bisbat de Barbastre-Montsó en l’anomenat “Litigi per l’Art de la Franja”. Tot plegat en acatament, per part del Bisbat de Lleida (i amb la complicitat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la resta d’institucions) d’una sentència que ordena el trasllat cautelar de les peces mentre no es resolgui de manera definitiva l’esmentat litigi.

Avui, després de mesos des que es va fer publica la data en què el Jutjat d’Osca faria efectiva la sentència, després de mesos d’abandonament institucional del Museu de Lleida i el seu personal per part de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, després de mesos de silencis informatius i obscurantisme des del Departament i la Direcció General de Patrimoni, després de mesos de renúncia a qualsevol desobediència emparada en la legitimitat i cobertura jurídica que els hi atorga la Llei catalana de patrimoni per tal de no permetre la seva vulneració des d’un tribunal ordinari, després de tot això, avui, totes les autoritats implicades han aparegut a les portes del Museu de Lleida per fer-se la foto i expressar el seu suport a uns fets consumats.

Des de la CUP Lleida denunciem aquesta ignomínia i la manca de comprimís i suport institucional en un dia gris per al patrimoni i la cultura dels Països catalans. Denuncien la falta de valentia i recursos per fer front a una estratègia política basada en l’anticatalanisme, que busca la separació dels territoris de la Franja de l’entorn que històricament els hi ha estat propi: els territoris catalanoparlants que vinculen Catalunya i l’Aragó, i que pretén diluir el passat comú obviant el fet inequívoc que les barreres polítiques no tenen perquè coincidir amb les barreres humanes, socials i culturals.

Des de la CUP Lleida exigim fermesa i voluntat de desobediència del Govern de la Generalitat i de la seva consellera, Àngels Ponsa. I li demanem que si té por a la imputació, com algun dels seus predecessors, faci un pas al costat, que el risc va amb el càrrec, i que es deu al territori que li exigeix valentia i responsabilitat.