La CUP porta el tall d’aigua de Magraners a la Sindicatura de Greuges

 

Davant la notícia denunciada per la PAH de Lleida que la concessionària del servei públic d'abastament municipal d'aigua ha tallat l’aigua a una família de Magraners en situació de vulnerabilitat, i amb dos nenes menors d’edat a qui s’ha deixat sense subministrament d’aigua per impagament, la CUP de Lleida n’hem donat trasllat a la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

En la queixa presentada contra la Paeria hi denunciem:

  • La vulneració de drets fonamentals i en especial dels drets de la infància, que suposa deixar sense accès a aigua a una família en situación de vulnerabilitat.

  • La infracció de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de Mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energética; en el seu article 6.4 obliga a l’empresa subministradora a aplicar el principi de precaució, en base al qual no pot realitzar cap tall de subministrament sense demanar prèviament a serveis socials un informe que determini si la persona o unitat familiar es troba en risc d’exclusió residencial.

  • La manca de control sobre el servei públic privatitzat. Cal depurar responsabilitats del concessionari, si no ha esperat a obtenir l’informe social previ, tot procedint per la Paeria a obrir un expedient sancionador per incompliment de contracte que doni lloc a la corresponent sanció en el seu cas.

  • La manca de transparència. Cal també que la Paeria doni explicacions, si els Serveis socials han rebut la petició d’informe i ha estat elaborat, o bé si no s’ha pogut fer el tràmit per quin motiu, si es podia haver impedit el tall cal saber com s’ha actuat.

Així mateix, tornem a recordar a l’equip de govern que té una doble eina per posar fi a aquesta situació de manca de control: d’una banda, estudiar la municipalització del servei perquè retorni a mans publiques com a garantia de drets dels usuaris, i d’altra banda, el que podria aplicar fins i tot ara amb el servei externalitzat, que és l’aprovació d’una Ordenança Fiscal de la taxa de l’aigua, que acabi amb la desregulació pública del preu de l'aigua –podent incidir en els conceptes que s’hi inclouen- i que faci que la gestió del cobrament de rebuts passi a la Paeria, com ja fa amb la taxa de clavegueram –acabant així amb la manca d’informació i de control sobre la situació dels usuaris, especialment dels més vulnerables. Una Ordenança Fiscal que, a diferència del sistema de tarifes actual que s’aprova de forma opaca, requereix una exposició pública i un major control dels costos reals del servei per part d’Intervenció de la Paeria.