El passat dissabte 8 de març la CUP, de forma conjunta amb la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista local i moviments socials lleidatans, participà en la mobilització que, en motiu del dia internacional de la dona treballadora, reivindicava el dret de les dones al propi cos i contra el tracte de la dona com a objecte i sota el rol de ser atractiu estèticament, productiu i reproductiu.  La manifestació, on van assistir una vuitantena de persones, va sortir a les set del vespre de la plaça Catedral i va recórrer el carrer Major fins arribar a la plaça Paeria, on es clogué la mobilització amb la lectura del manifest signat per les organitzacions convocants a la marxa: la CUP, el SEPC, la Maranya, Suportponent, el casal Ocell Negre, la CGT i l'AJLL.

El text del manifest era el següent: 

Ser dona no és una malaltia. Coneixem i decidim sobre el nostre cos. 

La salut és gaudir i sentir-se bé, viure en plenitud. Ja a l’any 1946, l’Organització Mundial de la Salut la definia així: “Salut no és només l’absència de malaltia, sinó l’estat complet de benestar físic, mental i social de l’individu”. Però la realitat és que les dones continuem patint, també a nivell de la nostra salut, les estructures de la societat patriarcal, androcèntrica i capitalista.

El patriarcat ens diu que les dones hem d’estar sempre molt guapes, però sense passar-nos; hem de ser autònomes però no independents; hem de pensar en tot i en tothom i ser incondicionals; no podem fallar ni podem fallar-nos; hem de cuidar als i les altres, i si no ho fem, no som dones dignes; que les dones no tenim valor per nosaltres mateixes però si en relació al que fem; que hem de ser mares per ser completes, i si no podem o no volem, no som; hem de viure pendents de la mirada de l’altre per ser estimades; ens hem d’autoexigir; hem de dubtar sempre de nosaltres i les nostres capacitats; i un llarg etcètera.

I així, les dones continuem autorenunciant a ser nosaltres mateixes. I es que els rols socials patriarcals assignats a la feminitat i la pressió que aquests exerceixen sobre les dones són també font de malalties. Estrès, ansietat, depressió i angoixa. Però també anorèxia, bulímia o càncer. Pensar sempre amb els i les altres, tenir cura de totes menys de nosaltres mateixes, treballar una doble jornada laboral -produir i reproduir-, sentir-nos malament si no podem arribar a tot i pensar que les altres persones ens valoraran menys, haver de seguir uns cànons de bellesa determinats, etc..., fan que no puguem gaudir de nosaltres mateixes.

És més, a nivell fisiològic, sembla que les dones tinguem només un únic fet diferencial: el nostre aparell reproductiu, quan això no és cert. I a sobre, aquestes especificitats -la menstruació, l’embaràs o la menopàusia- continuen estant socialment enteses com a períodes malaltissos i, en conseqüència, excessivament medicalitzades i dirigides al consum. D’exemples no ens en falten.

Enlloc de que els centres educatius de les nostres comarques planifiquin i realitzin una acurada educació sexual, empreses de compreses i tampons hi realitzen tallers on lo important és que les noies adolescents coneguem -i acabem consumint- els seus productes.La píndola anticonceptiva, que va suposar un avenç en la possibilitat de les dones de decidir sobre els nostres embaraços, s’ha acabat utilitzant per regular qualsevol mal funcionament de la menstruació, amb les conseqüències que això pot comportar per la nostra salut.Les sales de part dels hospitals no tenen en compte el procés natural del part i només prioritzen les necessitats del metge o metgessa. Podem veure com a l’hospital Arnau de Vilanova les pròpies habitacions estan patrocinades per empreses o com aquest mateix hospital nega el dret de les mares a decidir qui volem que assisteixi al nostre part.

La recent polèmica sobre el dret a l’avortament no només és una qüestió de la dreta més rància o de l’església, també alguns partits que s’autoanomenen d’esquerres qüestionen aquest dret que tenim totes les dones. Els mitjans de comunicació, transmissors d’ideologia, han contribuït a criminalitzar la nostra llibertat.

I la menopàusia continua significant, en els imaginaris col·lectius, la fi del ser dona. Medicaments, cosmètica i assetjament publicitari.I encara podríem parlar també de la salut en el treball, amb condicions que no respecten els nostres cossos, precarietat, explotació, assetjament sexual i psicològic o despatxades per estar embarassades. O la violència de gènere -física, psíquica, sexual, econòmica, social i ambiental- que està reprimint a tantes i tantes dones valentes.

Però nosaltres, les dones, estem decidides a decidir. Volem decidir sobre la nostra salut. Volem espais on aprendre a entendre els nostres cossos. Volem viure sense culpabilitat, sentir-nos bé tal com som, dedicar-nos temps diari a nosaltres mateixes i permetre’ns donar-nos plaer. Volem gaudir en llibertat i plenitud. Que es tingui en compte la perspectiva de gènere i els factors bio-psico-socials en l’atenció sanitària i la investigació. Aturar els beneficis que l’industria farmacèutica i cosmètica s’està enduent a costa nostra i amb el beneplàcit dels governs i institucions mèdiques. Una formació per a metges i metgesses en salut femenina, també per acabar amb els estereotips de gènere que existeixen en aquest camp. Una atenció ginecològica adequada i una bona formació sexual. En uns moments on s’està posant en dubte el dret que tenim les dones a decidir sobre la nostra llibertat per ser o no mares, nosaltres la reivindiquem. Volem l’avortament lliure i gratuït.

Les dones no som ni malaltes, ni mercaderia, ni objecte de producció i reproducció, ni meres consumidores. Agradi o no, nosaltres, les dones, decidirem sobre els nostres cossos, la nostra sexualitat i la nostra salut.