La Candidatura d’Unitat Popular de Lleida valora negativament el model de ciutat que defensa l’Ajuntament socialista, hereu del model anterior dut a terme pel tripartit, on es fomenta el creixement urbanístic i les grans obres sobre els aspectes mes socials.L’Ajuntament de Lleida ha seguit amb les línees mestres marcades per l’anterior tripartit amb un model de ciutat basat en una gestió mes pròpia de la tecnocràcia que d’un partit que s’anomena d’esquerres, prioritzant les grans obres i la urbanització massiva enfront dels aspectes socials de millora de la qualitat de vida de les classes mes desafavorides.

Des de la CUP volem destacar alguns aspectes concrets de l’estat de la ciutat:

 • Augment de la pressió urbanística: Amb l’aprovació d’una Àrea Residencial Estratègica que ve a engrossir els pisos en construcció o projectats a la ciutat de Lleida tot i la desacceleració en la seva venda i construcció. Dels 3794 pisos previstos en aquest ARE, el 50% seran d’iniciativa privada que es sumaran als habitatges que ja s’estan construint en zones com la zona del parc de l’aigua, barris nord o la zona de Balàfia – Secà. Existeix una saturació al mercat, reconeguda per promotors i agents immobiliaris que recomanen construir menys i consideren que l’oferta és molt superior a la demanda. 

• Continua l’oblit del centre històric: Tot i la creació de l’Oficina del Centre Històric, de l’aprovació de l’ARI el 1994 i la creació de la EMU el mateix any i de la recent creació dels Test de l’edifici, des del 2007 son diversos els edificis que s’han hagut de desallotjar i derruir. El centre històric continua ple de solars buits i amb nombroses obres que s’eternitzen com el Mercat del Pla o els pisos per a joves annexos a la casa dels artistes, inaugurats diversos cops i que encara no es troben en funcionament. No s’observa una política decidida de la Paeria per aturar les dificultats que té la gent que viu en el Centre Històric, com l’atur, la manca de perspectives laborals, la marginalitat, la degradació urbanística, la guetització,.. que requereixen de polítiques socials estructurals i de despesa social enlloc d’obres faraòniques, que tan sols produiran desplaçaments poblacionals dels sectors amb dificultats per accedir a habitatges i especulació urbanística a dojo. 

• Insuficient protecció del patrimoni de la ciutat de Lleida: Encara no s’ha aprovat el renovat catàleg d’edificis de caràcter històric i arquitectònic que va anunciar l’actual alcalde abans de les eleccions municipals, edificis com l’ermita de Sant Ruf continuen sense cap mena de protecció. 

• Aplicació d’una Ordenança Cívica que retalla llibertats a les lleidatanes i lleidatans: l’Ajuntament ha començat l’aplicació de l’Ordenança de Civisme (a la que la CUP ha presentat recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), redactada i aprovada per l’anterior tripartit que vulnera els drets i les llibertats dels lleidatans i lleidatanes i promou mesures coercitives per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social, una Ordenança que opta per mesures coercitives davant de la detecció de problemes socials, ja que no estableix ni una sola mesura per la convivència i la inclusió social, mostrant sensibilitat zero cap als col·lectius més desafavorits de la ciutat.  

• Continua la privatització dels serveis públics: La política de privatització dels serveis públics endegada en governs anteriors amb exemples com la del servei d’autobusos ha tingut continuïtat amb d’altres com la privatització del servei d’alberg municipal, fet que suposa afecta a les persones mes desafavorides socialment. Des de la CUP entenem que existeixen serveis que cal que estiguin en mans públiques, ho sigui de tots, per garantir-ne la seva qualitat més enllà de la rendibilitat econòmica. 

• Continua sense haver solució a la ubicació de la mesquita: L’Ajuntament continua sense donar solució a la ubicació de la Mesquita. Des de la CUP defensem el dret de tothom a professar les creences que vulguin i reclamem un tracte d’igualtat per a qualsevol confessió religiosa. Entenem que un municipi governat per suposades esquerres i laic no ha d’invertir cap diner públic en qualsevol confessió religiosa, reclamem que no surti cap euro de l’arca pública per finançar cap centre de culte ni se’n cedeixi cap terreny municipal.  

• La participació dels lleidatans i lleidatanes en la vida política continua sent nul·la: Mes enllà de la possibilitat d’escollir els seus representants a l’Ajuntament cada 4 anys, aquest no ha garantit cap altre mecanisme de participació efectiva amb poder de decisió real sobre la ciutat. Mes enllà d’experiències reduïdes i limitades com el parc de les basses i d’altres amb un  resultat clarament desfavorable com el procés participatiu del pla de Barris, la realitat es que la ciutadania de Lleida no pot participar de manera decisiva en aspectes com, per exemple, els pressupostos municipals. 

• La ciutat de Lleida encara conserva símbols feixistes: Aquest any en farà 33 de la mort del dictador feixista Francisco Franco encara existeix a Lleida simbologia franquista en els nomenclàtors de determinats carrers i en el monument a “los Caidos por Dios y Por España” en la plaça Cervantes. Malgrat la demanda de diverses organitzacions, tant l’anterior tripartit com  ara el govern del Sr. Àngel Ros, han demostrat nul interès per tal de dur a terme el canvi d’aquesta simbologia 

• Manca d’impuls en l’ ús del Català L’Ajuntament du a terme una política tèbia en la promoció de l’ús del català com per exemple en la festa Major d’aquest any on la llengua i la cultura catalanes han estat menystingudes de nou en el programa si tenim en compte els grups contractats, amb una presència minoritària i per tant minoritzada dels grups que utilitzen el català pel nostre propi ajuntament, que hauria de vetllar per la presència de la música i cultura catalanes en el programa, més enllà de la cultura popular i tradicional que evidentment és part fonamental i indestriable de la festa major, però que cal també acompanyar d’expressions culturals catalanes contemporànies (grups musicals, actes per a joves..) si es vol aturar el procés de substitució cultural que estem patint, envoltats de models culturals per a joves en llengua espanyola (concursos televisius).  

Candidatura d’unitat Popular 

Lleida, 19 de juny de 2008