Aquest mes de juny el govern espanyol ha impulsat una reforma de la tarifa de la llum que, de facto, representarà l’enèssima pujada de la factura per a la majoria de la població. I és que 20 anys després del gran procés de liberalització de les elèctriques a l’estat espanyol i a la UE, impulsat per la Comissió Europea, el preu de la llum ha augmentat un 100%, mentre que el salari mitjà només un 20%. Aquest hivern hem vist com la llum pujava un 27% en plena onada de fred i, ja al 2017, almenys 2.286.620 habitants dels Països Catalans, sota administració espanyola, tenien un sobrecost econòmic en energia en relació amb els seus ingressos. Aquest fet implicava a un 19,5% de les llars de les Illes Balears i Pitiüses, a un 14,7% de les de Catalunya, a un 19,4% de les del País Valencià i a un 15,7% de les de la Franja de Ponent…per mostrar tan sols un dels indicadors de la pobresa energètica i del seu impacte a una part molt significativa de la població catalana d’arreu del país.

Mentrestant, les empreses de l’oligopoli energètic s’enriqueixen sense aturador. Ho hem vist amb Endesa aquest darrer any 2020, any de la pandèmia, en el què ha obtingut 1.500 milions d’euros de beneficis, o amb Iberdrola, que n’ha obtingut 3.600.

Cal també posar de manifest que el servei que ofereixen aquestes empreses, que rendebilitzen beneficis a costa de l’empobriment de les famílies, sovint és un servei deficient, especialment amb persones en situació de vulnerabilitat, que permeten que barris sencers siguin privats de l’accés a la llum: des del 2009 Endesa ha tallat la llum a 683.000 famílies i, actualment, als Països Catalans, 3 barris (a Badalona, Figueres i Girona) es veuen privats de llum per una gestió que prioritza els beneficis econòmics per accedir a allò més bàsic per a la vida de les persones.

A partir del juny, el quilowatt/hora en hora punta ja costa 29,99 cèntims, més del doble que la mitjana de l’any passat, i la crua realitat a la que ens enfrontem és que a final de mes, les famílies haurem d’assumir una pujada del preu de la factura de la llum al voltant del 42%, un nou màxim històric en pocs mesos.

L’electricitat és un dret bàsic i no un negoci

L’accés als subministraments bàsics és un dret que s’ha de garantir i al que tothom hi ha de poder accedir. Per això, l’electricitat no pot ser objecte de mercadeig capitalista, sotmesa als interessos de l’oligopoli, que controla el 90% del sistema elèctric Espanyol, que s’enriqueix amb el nostre empobriment i on, a més, hi ha el rànquing de les empreses més contaminants.

Cal assolir la sobirania energètica i extirpar-la del sector privat, i cal una major descentralització de la producció. L’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals, adaptades al seu entorn, són la millor garantia de transició cap a un nou model energètic.

Per això, és URGENT i NECESSARI capgirar el model, la generació, el transport i la distribució de l’electricitat a un model PÚBLIC, transparent i democràtic, per acabar amb la pobresa energètica i fer universal i accesible l’accés a l’electricitat.

NACIONALITZEM EL SISTEMA ELÈCTRIC!