Pau Juvillà, miliant de la CUP Lleida i membre del Secretariat Nacional

Segons l’informe Brundtland del 1987 la sostenibilitat es “satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures” i ja que com es sol dir, cal pensar globalment i actuar localment, és en els municipis on rau una part de la força per poder aconseguir aquest objectiu. Entenem que la Paeria gaudeix de competències per promoure aquest desenvolupament a nivell de la nostra ciutat i tot i que cal dir que en els darrers anys s’han fet passos en aquest sentit per part de l’anterior tripartit municipal són, en opinió de la Candidatura d’Unitat Popular, petits i sovint descontextualitzats.

Perquè diem que han estat petits? Per què entenem que les coses comencen per un mateix, si l’Ajuntament vol promoure el desenvolupament sostenible ha de donar exemple, no podem demanar als altres el que no som capaços de fer. Cal que tots els edificis de la Paeria (esportius, escoles bressol, administració..) disposin, entre d’altres,  de mesures eficients d’estalvi energètic, d’estalvi d’aigua potenciant, també, la implantació d’energies alternatives. 

Però l’Ajuntament pot fer més i ha de fer més, a de promoure la reducció en el consum d’aigua tan en la vessant pública (potenciació de la neteja en sec, estalvi en fonts..) com en la particular (no entenem com a sostenible la construcció, per exemple, de piscines privades en blocs d’habitatge mentre la Paeria esmerça gran quantitat de recursos en dotar a cada barri de piscines). Ha de construir dues deixalleries més a fi de complir amb la Llei 6/93 (modificada per la Llei 15/2003 i complementada per la 16/2003) i crear “punts de reciclatge” a cada barri, ha d’apostar per l’educació en el reciclatge a través de mesures construïdes en positiu i no de sancions o multes. Cal incidir sobre els serveis abans municipals i ara, malauradament, privatitzats per tal de garantir respecte al medi ambient ja sigui amb auditories realitzades pels mateixos tècnics municipals o be amb la certificació d’algunes de les normes mediambientals existents de reconegut prestigi. 

En la lluita contra el canvi climàtic, l’Ajuntament ha de modificar i ampliar les Ordenances Municipals, superades i ampliades per diferents preceptes descrits en el Decret 21/2006 d’ecoeficiència o el mateix Codi Tècnic de l’Edificació en el que respecta a mesures d’estalvi energètic, tant pel que respecta a exigències en la construcció de nous edificis (aïllaments, etc.) com en la incorporació d’energies netes. Cal utilitzar totes les energies netes de que disposa la nostra ciutat, la solar, es clar, ja que som una de les zones de Catalunya amb més dies de sol per any, però també la geotermal (cal recordar que Lleida disposa d’una font d’aigua geotermal a Pardinyes clausurada per l’anterior tripartit). 

L’ajuntament també pot fer més, pot declarar Lleida zona desnuclearitzada o lliure de transgènics, mocions simbòliques però que suposen un pas més en la defensa d’un medi mes net i sa per tothom. 

Per què diem també que les mesures dutes a terme fins a dia d’avui estan descontextualitzades? Per què només entenem que el desenvolupament sostenible es possible des de les esquerres i això implica no solsament un desenvolupament a nivell, diguem-ne, ecològic, sinó també social. No s’hi val a defensar que no es facin aparcaments sota de les zones verdes si no som capaços de defensar els drets i llibertats de les persones aprovant una Ordenança cívica que els limita i restringeix, no es pot defensar una Lleida lliure de transgènics si no ho fem al Parlament o be on faci falta. 

La defensa pel Medi Ambient es avui en dia assumida per la totalitat de les forces polítiques de totes les ideologies, només si aquest desenvolupament sostenible te un marcat caràcter social serà realment transformador i emancipador per a les persones.