Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP

El 30 de gener de 2002, La comissió especial de denominació de carrers, amb els vots de PSC-PSOE, ICV, PP i CiU aprovava el nom de Casimiro Sangenís per un dels nous carrers a construir en l’ampliació de Pardinyes, prop dels Barris Nord. És el primer cop que en democràcia, els partits de la nostra ciutat s’unien per atorgar el nom d’un reconegut feixista a un dels carrers de Lleida, i es que Casimiro Sangenís no era un d’aquells feixistes d’última hora, d’aquells que es van pujar al carro del règim per tal de trobar feina i un lloc en l’administració, no, Sangenís era el que es diu un fatxa. Fill d’un conegut terratinent de Lleida, fou voluntari a les ordres de l’exèrcit feixista i posteriorment ocupà diversos càrrecs com el de president de la Diputació o el de Paer en Cap de l’any 1967 al 1974, pels seus “mèrits” fou àmpliament recompensat per la dictadura amb la Medalla de la Campaña, de la Cruz Roja del Mérito Militar i de la Cruz de Guerra, de la Cruz de Caballero del Orden de Cisneros i de la encomienda del Mérito Civil.

Diverses organitzacions i col·lectius de la nostra ciutat com la CGT i posteriorment l’Assemblea de Joves i la CUP, varem iniciar una campanya per demanar la retirada immediata d’aquest nom, es van recollir 1500 signatures, es van realitzar diversos actes i es va presentar una moció sol·licitant-ne la seva retirada a la que el llavors Paer en Cap, Antoni Siurana, respongué que “la ciutat esta per sobre d’aquests temes” i que s’havia de fer “abstracció de les ideologies dels alcaldes”. Aquest fet va servir per denunciar els altres símbols feixistes que encara resten a la nostra ciutat: noms de carrers, de blocs o monuments que encara ens recorden a la dictadura del general Franco que assassinà, torturà i reprimí aquell qui li era contrari i que impulsà l’extinció dels Països Catalans com a nació. 

Ara, cinc anys després ens trobem al cap del carrer. L’anterior govern tripartit format per ERC, PSC i ICV (si home, aquells que estan per la recuperació de la memòria històrica i que fins i tot n’han fet una Llei força descafeïnada!) es van fer l’orni a les diferents mocions i actes que es van realitzar per reivindicar la supressió immediata d’aquests símbols, fins i tot l’alcalde Àngel Ros va afirmar que “a Lleida no queden carrers amb noms franquistes”. Tornem-hi, deu ser que per exemple Ramon Areny i Batlle, alcalde de Lleida de 1939 a 1941 durant el mandat del qual existiren a Lleida (a banda de la presó), 3 camps de concentració, que des de l’entrada dels feixistes a Lleida fins al 1945, 558 persones foren afusellades (148 sense judici), on 169 persones moriren a la presó i  359 persones foren expedientades pel Tribunal de Responsabilitats polítiques, no era un feixista, era una germaneta de la caritat que només buscava el millor per Lleida i això volia dir, es clar, netejar-la d’elements indesitjables. Com Joan Recasens, tradicionalista i integrista catòlic que estigué implicat en la revolta militar a Lleida i fou nomenat alcalde en produir-se el pronunciament militar contra la República el dia 18 de juliol del 1936, segurament tot i que fou un dels organitzadors de la trama civil del cop militar, no era feixista. Deu ser que el fet d’haver esdevingut alcaldes els hi atorga una mena de disculpa de la que no gaudeix cap altre lleidatà o lleidatana. 

Des de la CUP ens  neguem a l’oblit i la desmemoria, a que la democràcia permeti que s’honri al feixista i s’oblidi a les persones que lluitaren i sofriren exili, repressió i mort, a que els nostres avis, els seus fills i nets xafin diàriament el carrer que du el nom d’un representant d’aquell règim feixista. Es per això que aquest 20 de novembre hem decidit, davant de la passivitat del govern municipal i de la resta de formacions polítiques a l’oposició, esborrar una part de la simbologia feixista de la nostra ciutat canviant el nom del carrer Alcalde Recasens per el de Lluís Maria Xirinacs, un humanista i revolucionari. Cal recuperar la memòria històrica, eliminar de manera immediata tots els símbols feixistes de la nostra ciutat,  no podem permetre que les nostres avies i avis, pares i mares, s’hagin de veure un cop més vençuts.