Pau Juvillà, membre del Secretariat Nacional de la CUP 

El 15 de gener d’aquest any la Generalitat de Catalunya ha aprovat el pla especial d’Àrees Residencials Estratègiques. Aquestes ARE s’han establert a partir de la redacció de 12 plans urbanístics per a 86 municipis catalans entre ells, Lleida. A la nostra ciutat, el pla urbanístic de les Terres de Ponent, preveu la construcció de 55 hectàrees situades a la prolongació de l’avinguda Tarradelles, darrera de la Fira de Lleida, a banda i banda de la travessia de la N-II. Zona que en l’actualitat està ocupada per algunes parcel·les sense cultivar, per descampats, per les instal·lacions d'una antiga hípica, per horts i finques de fruiters i per l'hotel i la gasolinera Ilerda.

Teòricament, la generalitat ens ven aquestes ARE com un dels instruments més efectius per tal de posar a l’abast dels ciutadans nou habitatge assequible (amb un 40% del sostre construït en alguna de les tres modalitats de protecció oficial) en zones ben preparades per a acollir el creixement previst en el Pacte Nacional per a l’Habitatge. A primera vista pinta força be, però un anàlisi mes acurat ens demostra el contrari. 

La primera objecció que hi trobem es de caire global. Aquestes ARE son una conseqüència del Pacte Nacional per l’Habitatge i neixen com a resultat de les previsions de demanda de pisos en base al creixement demogràfic previst i la demanda d’habitatges protegits en l’actualitat, es basen en “projeccions oficials demogràfiques” que estipulen que cada any es formen unes 40.000 noves llars. Aquests càlculs no tenen en compte, entre d’altres, l’increment de la precarietat laboral i el preu actual de l’habitatge, que fan que les vendes estiguin en un procés clar de desacceleració. 

La segona objecció es que les ARE envaeixen les competències en matèria urbanística de l’Ajuntament. Aquests plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques son elaborats pel Govern, per tant aquesta requalificació dels terrenys es du a terme mes enllà del planejament urbanístic del propi ajuntament i retalla en la pràctica encara més les possibilitats d’intervenció dels veïns en les decisions urbanístiques de l’Administració i de debat polític (no passa per aprovació del ple municipal). 

I en tercer lloc entenem que aquesta ARE a Lleida, amb l’increment de 1897 habitatges d’iniciativa privada, suposa una continuïtat en el model de creixement urbanístic desmesurat i ecològicament insostenible. Cal destacar que Lleida disposa en l’actualitat d’almenys 4 grans zones en creixement, algunes d’elles encara amb força superfície per construir, com serien Barris Nord, Pla de l’Aigua, Nova Mariola i Balàfia-Secà i els mateixos constructors i agents immobiliaris diuen que existeix una saturació en el sector, recomanen construir menys i alerten que l’oferta es superior a la demanda. 

No solsament això, ja en el 2005 el mateix Col·legi d’Arquitectes denunciava que el 40 per cent dels habitatges projectats a la província de Lleida durant aquell any obeïen a l'especulació i l’actual regidora d’urbanisme, Marta Camps, afirmava que: “el cert és que la creació de sòl urbanitzable per part dels ajuntaments (com es reclama des de fa anys per part del sector i com s’ha fet de forma massiva en els darrers anys) no ha aconseguit aixoplugar la demanda ni moderar l’increment de costos”. 

Des de la CUP ens manifestem obertament a favor de l’habitatge protegit, però també per fomentar la rehabilitació i la utilització de pisos buits enfront de la nova construcció. l’”Atlas Estadístico de las Áreas Urbanas de España 2006” detectava que hi ha 452.921 habitatges buits a Catalunya, el que significa el 13,7% del parc total català i a Lleida, segons dades oficioses, existeixen sobre uns 6000 pisos desocupats. En aquest context defensem que cal, des de l’administració pública, dur a terme accions valentes i contundents per evitar l’especulació, accions per exemple, com les d’un increment de fins al 50% de l’IBI d’aquells habitatges que es considerin desocupats que ja ha aprovat l’Ajuntament de Sant Celoni el 27 de desembre del 2007 a proposta dels regidors de la CUP.  

Entenem que aquesta ARE no suposa res mes que una excusa del govern tripartit de la Generalitat per més creixement urbanístic, progre, però creixement al cap i a la fi. Lleida hauria de seguir el camí d’altres municipis com Vilafranca del Penedès, on tots els grups municipals (PSC, CiU, CUP, PP i IC-V) amb l’excepció d’ERC, han aprovat mitjançant la junta de portaveus una declaració en contra de l’ARE del sector “La Pelegrina” aprovada a la seva vila i han decidit demanar al govern de la Generalitat que respecti el planejament municipal. 

Semblaria que la única solució per garantir el dret a l’habitatge es basa únicament en la construcció i la venda, doncs no, cal anar mes enllà i en aquests moments això, a la nostra ciutat no passa per l’ARE.