Més de dues mil persones van seguir, divendres 12 d’octubre, la convocatòria nacional de l’esquerra independentista a Lleida per commemorar els 300 anys de l’entrada de les tropes borbòniques a la ciutat i reclamar que l’edifici del Roser no es converteixi en un parador nacional. La marxa, organitzada per les organitzacions de l’esquerra independentista de la ciutat i la campanya nacional “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, va sortir de la plaça de la Sardana i va recórrer els carrers del centre històric de Lleida fins arribar a la plaça Sant Joan, desfilant pels mateixos escenaris que feia tot just tres segles havien estat víctimes de la repressió borbònica.

Durant la manifestació, encapçalada per una estelada de grans dimensions i una pancarta amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència, salvem el Roser!”, els i les participants cridaren consignes en defensa de l’espai històric del Roser i acusaren de botiflers als qui pretenen vendre’s aquest espai de memòria per construir-hi un parador nacional. Al pas de la marxa pel Roser es feu una ofrena floral en record a les víctimes de la repressió de 1707, i quan els i les manifestants passaren per davant de la Paeria oferiren roses negres sobre una catifa formada per la bandera espanyola simbolitzant la submissió de l’ajuntament. 

La protesta contra els Borbons també centra la manifestació, i es cremà un retrat de Felip V de grans dimensions així com una traca feu esclatar tots els monarques de la dinastia borbònica que els Països Catalans han hagut de suportar durant aquests tres segles. La traca i el ball de sardanes i de bastons, precediren l’inici de l’acte polític on intervingueren el lleidatà Ramon Usall, en nom de la Comissió 12 d’Octubre de Lleida, formada per les organitzacions de l’esquerra independentista de la ciutat; i la valenciana Maria Josep Martínez, que s’adreçà als i les presents en nom de la campanya nacional dels 300 anys. 

Ramon Usall va repassar els episodis històrics de fa tres segles i va considerar als presents hereus del combat dels defensors de Lleida el 1707, al temps que convidava a agafar el seu testimoni i continuar el combat per salvar el Roser i per construir uns Països Catalans lliures. Maria Josep Martínez va repassar les activitats de la campanya nacional, va criticar la celebració de la Hispanitat solidaritzant-se amb els pobles llatinoamericans, mentre que convidava també a continuar el combat per la llibertat. L’acte polític es va cloure amb el cant dels Segadors i la Internacional, interpretats amb instruments tradicionals, i va deixar pas a la posterior festa musical que es realitzà per cloure les mobilitzacions del 12 d’octubre.

La mobilització organitzada per l'esquerra independentista fou tot un èxit i ha de fer reflexionar a la Paeria sobre el projecte del parador nacional al Roser, un projecte que va ser rebutjat de forma aclaparadora per milers de persones al carrer que reclamaven respecte per la memòria històrica de la ciutat de Lleida, durament castigada per la repressió borbònica de 1707.