Parlament de la CUP en l'acte polític de l'11 de setembre a Lleida
26/09/2008
Avui, Onze de setembre -un any més per sumar als tres segles d’ocupació i resistència- l’Esquerra Independentista sortim als carrers de pobles i ciutats dels Països Catalans per a ocupar-los, per a fer visible un projecte ric i divers que, des de la pluralitat que ens aporta la nostra base assembleària, ens fa avançar en una sola direcció: cap a la construcció del contrapoder popular que ha de ser capaç d’assolir la plena sobirania nacional i la transformació, des de l’arrel, de l’actual sistema econòmic i social.
Mentre d’altres protagonitzen el circ mediàtic de la reforma estatutària i desprestigien, més encara, el que hauria de ser la participació política dels catalans i les catalanes, nosaltres -les dones i homes de la CUP, de les Assemblees de Joves, del Sindicat d’Estudiants, dels casals i centres socials, de la pagesia compromesa, de la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista i dels moviments socials que, sense formar-ne part, volen sumar-se al projecte per l’emancipació col·lectiva-, nosaltres no ens conformem amb la minoria d’edat permanent a la que ens ha dut aquesta via autonomista.
Tal i com cantava l’Ovidi Montllor, a nosaltres ja no ens alimenten molles, que volem el pa sencer!
• Volem el pa sencer dels drets socials per a la classe treballadora dels Països Catalans, la que menys drets i prestacions rep de tot l’Estat malgrat l’espoli fiscal que ens escanya i que es tradueix en: menys infrastructures, menys accés a l’habitatge, menys centres educatius, menys transport públic.. en definitiva, una retallada brutal de drets que res té a veure amb la solidaritat i tot té a veure amb la nostra trista condició de colònia espanyola, una situació agreujada per la crisi econòmica i les mesures del capital europeu com la jornada laboral de 65 hores, que hem de fer recular.
• Perquè pretenem transformar d’arrel un sistema econòmic injust que prioritza el capital per sobre de la persona i dels recursos naturals, que són únics i limitats, i que poden ser respectats amb un model social de producció que no estigui a les ordres i dictats del mercat.
• Volem aturar l’esquarterament territorial, per defensar la nostra terra d’operacions especulatives i insostenibles (des dels transvasaments, a l’Horta Valenciana, passant per la destrucció de les illes al servei d’uns pocs), així com dels intents d’aniquilament cultural que no cessen (com la negació d’una llengua a la franja de Ponent o la desaparició d’aquest mateix terme en el cas de la vegueria de Ponent, defensada per la CUP com a única força política a aquestes comarques, que no ha acceptat el nom de vegueria de Lleida proposat pel PP i aprovat per tots els partits del consistori lleidatà).
• Perquè volem també replantejar les coses des de la base, amb la construcció d’un contrapoder popular, assembleari, on la participació política no sigui només el nom d’un càrrec o una regidoria, amb processos de pretesa participació en els que les decisions ja han estat preses abans de començar, sinó que sigui l’expressió del nostre dret a decidir com a persones i com a catalanes.
• Volem, encara, trencar el motlle de submissió i indignitat en que contínuament se’ns vol fer encabir a les dones, que encara tenim per davant molts passos a avançar en les nostres relacions personals, familiars i socials, incloses les nostres organitzacions, fins que puguem parlar de plena igualtat entre homes i dones, així com també de totes les persones amb total respecte a la seva identitat sexual.
• Perquè avui i aquí no existeix la ciutadania de ple dret per a tots els catalans i catalanes, si els nostres conciutadans immigrants poden ser empresonats per una simple qüestió administrativa o no poden exercir el seu dret de vot, elemental en democràcia i que cal conquerir, ja mateix, per a tota la ciutadania.
• Volem el pa sencer del nostre patrimoni lingüístic, artístic i cultural, volem que el Roser sigui d’ús públic, cultural i un indret de memòria, no volem ser esborrats sota la uniformitat de la globalització, ni volem assistir de convidats de pedra a un procés de substitució lingüística que va escurçant el temps de vida d’una llengua que molts voldrien ja silenciada. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som catalans i catalanes i ens volem fer respectar!
• Volem també netejar els nostres carrers de la petjada feixista, mentre aquí, a uns pocs metres, s’erigeix una escultura en homenatge al Liceu Escolar desaparegut sota les bombes feixistes, que ni tan sols té una placa explicativa, en uns carrers més enllà tenim noms de franquistes il·lustres -com l’alcalde Areny o l’alcalde Sangenís- o de reaccionaris d’apeu -com Recasens o Lluís Besa- ajusticiats pel seu col·laboracionisme actiu amb el cop d’estat contra el govern legal de la República. No en tenim prou amb la llei espanyola de la memòria històrica, ni ens satisfan jutges estrella que gosen abanderar-se defensors de la memòria, mentre neguen les llibertats del nostre poble, fan ulls clucs a la tortura i amb operacions com la de 1992 esdevenen peça indestriable d’aquesta presó de pobles que és Espanya.
• I perquè volem el pa sencer de la solidaritat internacionalista, que volem practicar amb tots els pobles que, des de diferents latituds, lluiten per la seva emancipació nacional -com Palestina, Escòcia, Euskal Herria o el Kurdistan-, i amb els que lluiten per la sobirania del seu sistema econòmic -com Cuba, Veneçuela o Bolívia.
Totes aquestes lluites només les podem fer avançar si assolim, com a poble català, la nostra pròpia llibertat per decidir el nostre destí.
Una llibertat que ens va ser arrabassada per la força un 11 de setembre de 1714, un 18 de juliol de 1936, un estiu de 1992, i cada dia que passa sense haver-nos guanyat el més elemental dret a decidir que ostenten totes les nacions del món i les persones lliures.
Sumem tots els esforços en aquest combat per la llibertat! Decidim decidir! Decidim independència i socialisme!
Parlament CUP Lleida, 11/09/2008.