Mariona Lladonosa, militant de la CUP Lleida 

Lleida compta amb una Carta Municipal per a la Participació Ciutadana i l’Aprofitament Democràtic, aprovada pel Ple de març del 2004 i un Reglament de participació ciutadana aprovat l’abril de 2006. A dia d’avui, recent entrats al 2008, la dinamització de les polítiques de participació ciutadana semblen haver quedat en un buit en el temps.

El reglament, malgrat que desenvolupa diversos òrgans de participació, no sembla avançar cap a la constitució de noves experiències participatives. En el món tècnic de la participació hi ha uns quants elements bàsics a respectar per a implementar una bona proposta: representativitat, rendibilitat, legitimitat, democratització, participació, creació de capital social i major grau d’informació.

L’Ajuntament de Lleida no ha aconseguit, a dia d’avui, complir ni un sol indicador que demostri que cap d’aquests elements elementals ha estat complert. Qüestionem el grau de representativitat i democratització d’òrgans tancats que no permeten d’una lliure participació d’aquelles entitats i/o persones que així desitgin fer-ho; qüestionem quina rendibilitat està obtenint el consistori amb una regidoria gairebé immòbil, en que la ciutadania es pregunta quina és la tasca que realment està desenvolupant? Però la més gran incògnita és conèixer, definitivament, com pensa difondre l’Ajuntament de Lleida la informació relativa a totes aquestes qüestions o la dels òrgans de participació existents ¿Realment el nostre govern local cerca la promoció i incentivació d’una cultura activa de comunicació, participació i desenvolupament comunitari? Més aviat tot plegat té la pinta d’evitar endegar mecanismes que siguin capaços de crear qualsevol tipus de resistència a les voluntats partidistes del govern, encara que sigui en detriment del rèdit social que podem extreure per a millorar la ciutat que projectem col·lectivament. 

El reglament de participació contempla òrgans, processos i mecanismes participatius desconeguts per la major part de la ciutadania i que han estat poc analitzats posteriorment. En el primer cas d’òrgans fixats pel reglament, trobem per exemple els consells territorials que, a pesar de ser únicament consultius, poden ocupar-se d’afers diversos corresponents a cada barri o zona que representen. Són una bona eina de comunicació i formulació de propostes d’intervenció directa més properes a les diverses realitats, però tan sols l’alcalde o la junta de govern pot crear-los. És una incògnita conèixer com es preveu que aquests consells poden activar processos participatius. 

D’altres òrgans com els consells temàtics o el consell econòmic i social tenen un perfil similar tot i que la capacitat de participació és més limitada, en tots els casos contemplats pel reglament, s’incentiva bàsicament la participació organitzada a través d’associacions i entitats en deteniment de la participació ciutadana a títol individual. La política implícita d’aquestes dinàmiques que afavoreixen bàsicament la participació d’un tipus concret d’entitat és reflex de la voluntat de l’Ajuntament per a incrementar el nivell d’informació del que disposa, com a interlocutores de la tasca pertinent de govern. Temem, tanmateix, que a través dels òrgans participatius i la consulta que se’n derivi, es justifiqui la prestació de serveis públics en mans d’entitats que haurien d’exercir tasques complementàries i no subsidiàries. Un cas claríssim i flagrant a la ciutat és el que desenvolupa el centre Arrels davant la deixadesa de l’Ajuntament dels serveis d’Alberg Municipal i d’assistència social als sense sostre, en aquests moments, serveis inexistents. 

En els processos de participació d’altra banda, tan sols es contempla tractar temes concrets a través de tallers projectes en matèria d’urbanisme i de Medi Ambient referent a l’Agenda 21 Local.  Són processos convocats per l’Ajuntament i, un cop més, amb efecte solament consultiu i informatiu. A dia d’avui però quants d’aquests processos s’han dut a terme a la ciutat? Quants s’han basat en una vertadera campanya comunicativa de difusió? Des de la Candidatura d’Unitat Popular emplacem a l’Ajuntament de Lleida que a través d’aquests mecanismes impulsi un taller projecte en l’elaboració del nou catàleg de patrimoni de la ciutat que s’ha de redactar. Això sense oblidar la necessitat de que aquest tipus de processos no restin en temàtiques tan concretes i comencin a prendre rellevància en d’altres àmbits i polítiques. 

A pesar que sembla haver-hi continuïtat entre òrgans i processos no veiem quins mecanismes dels existents realment poden desenvolupar una pràctica real d’aquests. Els mecanismes de participació actualment contemplats són la proposta i petició, la iniciativa ciutadana, la consulta popular i l’audiència pública. Tots ells destinats a la informació, consulta i escolta però cap d’ells vertaders impulsors de processos. Un dels més importants, la consulta popular tan sols és possible dur-lo a terme per iniciativa de l’alcalde, per un nombre de ciutadans acord a la legislació actual però, malgrat existeixi el nombre de ciutadans necessaris per a fer el requeriment, de totes formes la convocatòria només la pot fer l’alcalde un cop aprovada al ple. Des de la Candidatura d’Unitat Popular, al llarg d’aquest any i mig de treball hem presentat al registre de l’Ajuntament més de vuit mocions vinculades tan a sensibilitats culturals, lingüístiques, de solidaritat internacional, patrimonial, socials o urbanístiques, entre d’altres. Cap d’aquestes propostes han estat recollides per cap grup municipal del Ple. El nostre és tan sols un exemple més de la dinàmica política de la ciutat: polítiques participatives de façana però de dèficit democràtic per dins.