Ferran Dalmau, militant de la CUP Lleida 

Aquest passat dia 10 de novembre, l’Ajuntament de la ciutat iniciava l’enderroc del Monòlit als “caídos por Dios y por España” de la Plaça Cervantes. Ho feia però, tard, a desgrat i al·legant motius urbanístics i no pas polítics, com hauria de ser. Però en tot cas, ho feia. Des d’aquell moment les reaccions s’han anat succeint i més o menys tothom ha intentat apuntar-se el mèrit, alguns amb menys complexos que d’altres, i d’altres amb més o menys sentit de ridícul i utilitzant cigonyes desnonades d’ostatges.

Tot i això, els que encara guardem memòria de l’anterior tripartit que va governar la nostra ciutat, recordem com amb el PSC, IC-V i ERC a l’anterior govern municipal no va fer res per a eliminar aquest Monòlit ni cap mena de simbologia franquista, encara present a la ciutat. Així doncs, queda clar que alguns dels que ara es dediquen penjar-se medalles tenen pocs mèrits per exigir la retirada de la medalla de la ciutat al General Franco, quan durant el seu mandat compartit a la Paeria, no ho varen fer. En tot cas, aquesta demanda si que la pot fer, amb la cara ben alta i amb l’aval de les hemeroteques que en guarden constància, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), l’Assemblea de Joves de la ciutat, el sindicat CGT o el conjunt del moviment socials que els darrers anys hem encapçalat la demanda de la retirada de la simbologia feixista de la ciutat, amb intenses campanyes de pressió de tota mena, que ara han començat a donar el seu fruit amb la demolició del més rellevant dels vestigis franquistes de la ciutat, campanyes per les quals, una colla de joves de la ciutat tenen avui obertes diverses causes judicials per part de la Paeria, acusats d’haver deslluït reiteradament aquell símbol d’oprobi i vergonya, i que seria convenient retirar com a acte de justícia. 

En tot cas, ha de quedar clar que aquest enderroc és el primer pas dels propers que cal fer, i no un fet aïllat com s’entossudeix a proclamar l’alcalde Ros, qui atribueix als ex-alcaldes franquistes de la ciutat “haver treballat en favor de Lleida” com a raó per mantenir els seus noms en el nomenclàtor de la ciutat.. És aquest fet un argument que ni entenem ni podem compartir amb el Sr. Àngel Ros, bàsicament perquè tenim conceptes diferents del significat d’aquesta expressió. Entenem per exemple, que construir 3 camps d’internament/concentració (al Seminari Nou, a la Seu Vella i a la fàbrica Vilalta) a Lleida durant el mandat del franquista Alcalde Areny, en el període del 1939 al 1941, no és treballar per Lleida, com tampoc ho és, ser el responsable de la repressió patida per molts dels nostres conciutadans, ni exercir càrrecs sense ser elegit democràticament,... És l’hora de ser conseqüents i no amagar el cap sota l’ala. Cal retirar totes les medalles d’or al general colpista i els seus acòlits, substituir la seva nomenclatura, retirar tota mena de record i sobretot, de restituir i preservar la memòria d’aquells conciutadans que patiren la repressió franquista. 

En tot cas, a aquells que els agrada apuntar-se mèrits ho tenen molt fàcil, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va presentar ja fa més d’un any una petició al registre de la Diputació de Lleida, avui governada per ERC, per tal que aquesta institució retirés la “Medalla de Oro de la Província” a Franco, màxima condecoració atorgada per la “Diputación Provincial”, així com el títol de “Presidente Honorario de la Diputación de Lérida” concedit l’any 1942 quan era president José Maria de Porciones. D’això en fa ja un any, i seguim esperant....Això si que es penjar-se medalles.