Ferran Dalmau, militant de la CUP Lleida

Un cop transcorreguts uns dies prudencials és l’hora d’analitzar amb més cura els resultats electorals i les seves repercussions a la ciutat de Lleida i, especialment els resultats de les forces polítiques que es reivindiquen, en formin part o no, de l’espai de l’esquerra. La primera lectura és clara, el neoliberal PSC d’Àngel Ros ha arrasat. I és precisament sobre aquest fet que haurien de reflexionar els dos partits que es reivindiquen d’aquest espai polític i que varen ser companys de viatge del PSC a la ciutat i al país en la darrera legislatura, IC-V i ERC. Ha quedat palès que a l’hora d’emetre el seu sufragi (el d’aquells pocs que encara ho fan) els ciutadans obligats a escollir entre l’original i la còpia, pel mateix preu, l’original fa més patxoca.

L’estratègia de satel·lització al voltant del PSC en que les dues forces polítiques han caigut, convertint-se en les seves crosses i que tantes vegades hem denunciat, no tan sols a nivell local sinó també a nivelll nacional, els ha suposat la pèrdua de prop de 3000 vots a la primera i 3300 a la segona respecte els anterior comicis locals. Uns resultats que els han impedit reeditar aquell pacte i el seu posterior repartiment de poltrones pel qual suspiraven de nou i que la majoria dels seus dirigents ja tenien coll avall. És absurd buscar l’excusa i la justifiació dels propis mals resultats en l’emergència d’altres forces polítiques d’esquerres i independentistes com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). L’origen dels 1030 votants d’aquesta formació en els passats comicis i que la situen com la sisena força política de la ciutat és molt més divers del que pot semblar en principi i són molts els abstencionistes que hem il·lusionat i arrossegat a les urnes, fent-nos confiança. Cal doncs anar al fons de la qüestió, que no és altre que allò que ells anomenen pèrdua de perfil propi i que nosaltres en diem subordinació al PSC i manca de projecte i model de ciutat alternatiu a aquest. Una realitat que els ha suposat un sever correctiu a les urnes. Queda clar que la ciutadania el que demana a l’esquerra és que si governa (i no és imprescindible governar), ho faci precisament des de l’espai polític i els principis dels quals es reclama i no amb polítiques neoliberals, per això ja existeix el PSC i a Lleida, l’Àngel Ros. 

Arribats en aquest punt se’ls deu plantejar imagino, un nou dilema: quin és el tipus d’oposició que fan, si és que és possible fer oposició quan es comparteix model de ciutat amb qui governa? És aquesta una de les preguntes que s’hauran d’anar fent i responent en els proper dies. Existeix de ben segur entre ells la temptació de fer una oposició de cara a la galeria, de fet és el que s’endevina que succeirà després de la constitució del nou Ajuntament, on tot indica que cauran en l’error de fer-la sobre quatre temes de segon ordre: que si aquí hi poden anar o no uns pisets, que si nosaltres gestionàvem millor Medi Ambient, que si aquí hi anava un Centre d’Interpretació i allà no hi volíem un CorteInglés, etc. Res deixa entreveure de moment una reflexió més profunda a IC-V i ERC i molt menys encara, una reacció encarada a construïr des de l’esquerra un model de ciutat antagònic al del proper govern municipal del PSC. 

En tot cas i pel que ens pertoca, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) seguirem bastint i encapçalant la construcció d’aquest nou model de ciutat alternatiu a les polítiques especulatives del sòl i en defensa del dret a l’habitatge, alternatiu a les privatitzacions i externalitzacions de serveis i en defensa dels serveis públics i socials, alternatiu a la destrucció del nostre patrimoni històric, arquitectònic i simbòlic i apostant per la seva preservació i dignificació, en defensa d’un model de participació ciutadana que sigui quelcom més que quatre paraules buides i apostant per la democràcia directa i les consultes populars en les grans decisions,... I tot això i més, ho farem tal i com ho hem fet fins ara, amb la il·lusió que només tenim aquelles i aquells que entenem la política com una pràctica militant, desinteressada i no professionalitzada de servei a la societat, sense cercar-hi prebendes i/o poltrones. Sols o bé acompanyats ho farem de ben segur perquè ho repetim de nou, hem vingut per quedar-nos, i la nostra serà una oposició al servei dels sectors populars de la ciutat, la d’aquells que apostin per la transformació social i la llibertat nacional per al nostre poble.