David Sancho, militant de la CUP Lleida

Som conscients que la nostra proposta de defensar el nom de Vegueria de Ponent per a la futura divisió regional del Principat ha arribat a una part important de la població de la ciutat i les comarques de Ponent, i sembla que fins hi tot aquells que ens són ideològicament més llunyans se’n fan ressò. Tot i evitar citar el nostre nom, no fos que a sobre ens fessin propaganda, i deixant de banda alguna al·lusió fugissera i per error que el senyor Sàrraga ens ha fet a l’alegre tertúlia nocturna de Lleida Televisió, ara se’ns torna a citar en alguns escrits de la premsa local com “alguns que tenen interès en que la vegueria de Lleida es digui de Ponent”. Sí, som nosaltres, poden dir-ho sense por. La denominació de “Vegueria de Ponent” la defensem per les terres occidentals catalanes i per trencar la fictícia frontera provincial que ens separa del Baix Cinca i la Llitera. Ponent es refereix a una pluralitat de territoris, diferents entre ells però units per un territori situat a l’Oest del país i amb uns límits físics ben delimitats. Aquesta, segons alguns, “obsessió”, no obeeix a res més que anomenar a aquest espai amb un nom comú que uneixi aquestes comarques i que, evidentment, tindria Lleida com a capital d’aquesta regió interior de Catalunya que, malgrat els absurds límits provincials, existeix del Baix Cinca a la Segarra.

Darrerament el senyor Montanya, del PP,  escrivia al diari Segre un escrit sobre aquest tema, afegint unes notes pretesament històriques on insistia en l’ús ancestral del nom de Vegueria de Lleida des del segle XII per al territori de Ponent. Mentida. A Catalunya han existit, en diferents èpoques, les vegueries de Lleida, Tàrrega, Urgell, Balaguer i Cervera. Aquesta pluralitat, per unir tradició històrica i reivindicació nacional, només pot expressar-se amb el nom de Vegueria de Ponent. 

Més obsessiu sembla encara la insistència en projectar el nom de Vegueria de Lleida com una nova marca metropolitana o una continuació de l’anacrònica província i continuar fagocitant –això sí, en nom de Lleida- qualsevol esdeveniment, acte o iniciativa que es faci dins l’occident català. Què és Ponent? Dubtem que ho desconeguin els nostres il·lustres adversaris polítics, però si per ignorància o mala llet es vol continuar jugant al joc de la confusió (fins hi tot s’ha barrejat Lluís Companys amb els veguers del segle XIII amanint-ho tot plegat amb unes gotes d’apocal·lipsi administrativa) els hi direm que aquest terme fou utilitzat per Josep Vallverdú per delimitar on, de forma clara i sense confusió, acaba el nostre país per la banda occidental. Intentar marejar la perdiu amb les surrealistes propostes de la “Vegueria de Llevant” (pel cas de Barcelona o Tarragona) no fan més devaluar un debat que, vista la preocupació generada, compartim la idea que és important. Tot i això, quan llegim aquestes proclames per tancar files al voltant del nom de Lleida ens venen al cap aquells espantalls del leridanismo o la Región del Valle del Ebro que, d’altra banda, encara molts deuen enyorar.