Ferran Dalmau, membre de la CUP de Lleida 

Si existeix alguna ciutat dels Països Catalans amb la que els i les lleidatanes compartim (per la seva brutalitat) un dels episodis més tràgics de la nostra història, en aquest cas l’entrada de tropes i la salvatge repressió borbònica de l’any 1707, és sense cap mena de dubte la vila de Xàtiva.

Situada també al ponent de la geografia de la nostra nació i exercint la capitalitat de la comarca de La Costera, Xàtiva ha estat al llarg del temps una de les viles més importants del País Valencià, arribant a ser-ne la capital durant un breu període del  segle XVIII. Actualment compta amb 28.222 habitants (segons el cens de l’any 2005), incloent-hi les petites pedanies integrades a ella (Annauir, Sorió,  i la Torre d’En Lloris), i encara que el seu pes demogràfic actual és menor, continua sent una de les ciutat referents històriques i culturals del sud del nostre país. Els seus habitants s'anomenen xativins i xativines, encara que popularment es coneixen pel seu malnom, el de  "socarrats"  i “socarrades”, perquè la ciutat va ser cremada durant la Guerra de Successió europea per Felip V , un personatge d’infaust record per als seus habitants i del que es guarda un retrat penjat al revés en el Museu de l'Almodí de la vila, com a acte de desgreuge. 

L'incendi de la ciutat començà el 19 de juny del 1707 i acabà a inicis de març del 1708. Tan sols es salvaren de la destrucció les esglésies i els béns dels botiflers. Felip V autoritzaria, més tard, la reconstrucció de la ciutat, ordenant, en un edicte del 17 d'abril del 1708, la tornada a Xàtiva de tots els habitants que provaren llur fidelitat al monarca. La ciutat s'havia de dir Colonia Nueva de San Phelipe. Juntament amb Xàtiva i després de la desfeta de la batalla d’Almansa d’aquell mateix any 1707, un llarg seguit de ciutats com Vila-real, Ontinyent, Elx, Alcoi,... i també Lleida, acabarien caient sota control de l’exèrcit borbònic en els mesos posteriors i patint en molts casos i especialment en el cas de les capitals de La Costera i del Segrià, la seva destrucció total, les matances de civils i resistents i els nombrosos incendis provocats per l’exèrcit ocupant.

Existeix actualment a la vila, un ric teixit associatiu encapçalat per l'Associació d'Amics de la Costera, una entitat que entre d’altres aspectes vetlla per la recuperació de la memòria històrica de l'incendi del poble i que aquest 2007 ha organitzat diversos actes de record, juntament amb Acció Cultural del País Valencià, com el III Centenari de la Crema de Xàtiva, amb un emotiu homenatge cívic als Maulets, els resistents locals abanderats pel General Baptista Basset, que lluitaren en defensa dels furs i les llibertats nacionals. A més a més, existeixen nombroses entitats culturals com colles de dolçainers i tabaleters, balls de cavallets i fins i tot una colla castellera de recent creació, anomenada “socarrats”. 

Xàtiva i Lleida doncs, comparteixen el martiri i un llarg seguit de represàlies, pel fet d’haver-se mantingut ciutats i viles fidels a les nostres llibertats nacionals. Uns fets  que ara, 300 anys després, cal recuperar de la seva memòria històrica, per reivindicar que som un poble viu i conscient de la seva història. I l’agermanament de totes dues en seria una excel·lent forma palesar-ho, comportant un inevitable intercanvi cultural, de persones, de coneixements tècnics, de productes, d’idees,...  entre dos territoris dels Països Catalans que entre moltes altres coses, tenen en comú una mateixa llengua, el parlar i la cultura. Un fet que suposaria a més a més, un petit però ferm pas, en la construcció nacional del Països Catalans, a través de la creació de vincles afectius i emotius entre totes dues ciutats i entre els i les seves habitants i que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Lleida es compromet a promoure, impulsant-hi també, l’intercanvi cultural.