L’espai
que avui ocupa el barri de la Bordeta va ser habitat a finals del
segle xii pels nous ocupants cristians, lloc on els nouvinguts
trobaren un refugi que els protegia de les insistents riuades de les
aigües del Segre, ja que era un indret elevat al marge esquerre
del riu. De seguida es va consolidar com a vila després de la
construcció de la séquia de Fontanet que l’emplenà
de camperols que, possiblement, no accediren a viure a intramurs.
D’aquí sorgí el nom de Vilanova de Fontanet o,
altrament dita, Vilanova de l'Horta. Segons el cronista Lladonosa,
fou “l’Horta per excel·lència de Lleida”, i la
història també ens diu que Vilanova s’unia a la
ciutat a través d’uns espectaculars i disputats paisatges
verds i fruiters que l’enllaçaven amb Cappont.

L’espai
que avui ocupa el barri de la Bordeta va ser habitat a finals del
segle xii pels nous ocupants cristians, lloc on els nouvinguts
trobaren un refugi que els protegia de les insistents riuades de les
aigües del Segre, ja que era un indret elevat al marge esquerre
del riu. De seguida es va consolidar com a vila després de la
construcció de la séquia de Fontanet que l’emplenà
de camperols que, possiblement, no accediren a viure a intramurs.
D’aquí sorgí el nom de Vilanova de Fontanet o,
altrament dita, Vilanova de l'Horta. Segons el cronista Lladonosa,
fou “l’Horta per excel·lència de Lleida”, i la
història també ens diu que Vilanova s’unia a la
ciutat a través d’uns espectaculars i disputats paisatges
verds i fruiters que l’enllaçaven amb Cappont.

No
només la caracteritzava l’agricultura; Vilanova va aprofitar
la força hidràulica de la séquia per explotar la
indústria de molins fariners, un dels quals avui està
rehabilitat. Al segle xiv ja era un enclavament perfecte que permetia
l’entrada i sortida de mercaderies agrícoles i artesanals
que havien de navegar pel riu Ebre.

Les
guerres, pestes, plagues, epidèmies i les noves conquestes
catalanes van marcar l’inici del seu declivi demogràfic, que
es plasmà a finals del segle xv amb la guerra dels catalans
contra Joan II, moment en què es converteix en base
d’operacions militars i Vilanova de l’Horta (o Fontanet) passa a
anomenar-se Vilanoveta. Encara haurien d’arribar nous combats, com
els de la guerra dels Segadors; el 15 de juny de 1640 Vilanoveta va
iniciar la rebel·lió contra el Comte Duc d’Olivares i
els camperols van intentar atemptar contra l’aleshores bisbe de
Lleida, el val·lisoletà Bernardo Caballero.

A
partir de 1652, després de ser convertida en baluard, va ser
definitivament abandonada i ja no hi va quedar rastre de vida
camperola. L’entrada de les tropes borbòniques de 1707 van
destruir tot el que quedava de Vilanoveta, la gran i sumptuosa Horta.

A
mitjans del segle XVIII es va construir la primera carretera
Madrid-Barcelona que passaria per l’abandonat sòl de
Vilanoveta, lloc on algú edificaria un hostal per a passants
anomenat La Bordeta. A tot això s'hi sumà la
construcció de residències de descans de l’escassa
burgesia lleidatana. I els anys seixanta del segle xx van empènyer
immigrants provinents d’Extremadura i Andalusia a omplir aquest
terreny. Avui la Bordeta és el barri més gran de
Lleida, amb uns 12.500 habitants, i la projecció actual del
consistori municipal és construir-hi més i més
cases.

La
Bordeta és actualment un dels barris amb més pisos
buits de la ciutat; només cal fer un simple rastreig a Google
amb les paraules “bordeta” o “parc de l’aigua” per a
fer-se’n una lleugera idea. I no oblidem el greu problema de Lleida
per ocupar els 6.000 pisos buits distribuïts per la ciutat.
L'esgotat recurs de la construcció per a pal·liar la
crisi no només no s'abandona sinó que va pel camí
d’embossar tota una ciutat. Com si la crisi no anés amb
nosaltres, la Paeria amplia el colossal projecte de l’any passat
d’unir la Bordeta amb els Magraners i Cappont amb una notícia
del passat disset de juliol en què s'anunciava la planificació
de 470 habitatges més en el projecte.

Però
la construcció de pisos no és l’únic perill
que corre aquesta zona. A la Bordeta s’inicia el projecte de
prolongació de la variant sud que suposa una major destrucció
del paisatge de l’Horta de Lleida. La Plataforma Salvem l’Horta,
a la qual està adherida la CUP, lluita contra qualsevol
actuació que pugui destruir-ne la riquesa natural o continuar
perjudicant l’activitat de la pagesia.

Dels
camps del segle XIII hem passat a un paisatge desolador de llars
buides i persianes abaixades que omplen de perplexitat aquells que
passen per la Bordeta i es pregunten qui donarà vida a
aquestes llars. Ara com ara, els mínims salarials demandats
pels bancs per a cedir hipoteques no s’adiuen als minsos sous i
precaris contractes dels i les treballadores de Lleida, però
també es fa extensiu als no tan precaris, i tot plegat fa
impossible l’accés a l’habitatge des de la base i
l’honradesa laboral.