Els
Consells Territorials (CT) són a dia d’avui instruments
participatius que, en aplicació del Reglament de Participació
Ciutadana de Lleida, permeten acostar els afers del barri als seus
veïns i veïnes. L’objectiu és fomentar el treball
en comú del conjunt d’entitats veïnals (socials,
culturals, educatives, esportives, etc.) i permetre espais de
comunicació complementaris a l’acció dels regidors
delegats de zona i, per extensió, del Govern Municipal. L’eina
en qüestió permet que les persones participin i, de
manera consensuada, ajudin a desenvolupar els seus barris a la mida
dels veïns i veïnes que hi viuen i, d'acord les seves
necessitats, es creïn espais comuns de treball.

Els
Consells Territorials (CT) són a dia d’avui instruments
participatius que, en aplicació del Reglament de Participació
Ciutadana de Lleida, permeten acostar els afers del barri als seus
veïns i veïnes. L’objectiu és fomentar el treball
en comú del conjunt d’entitats veïnals (socials,
culturals, educatives, esportives, etc.) i permetre espais de
comunicació complementaris a l’acció dels regidors
delegats de zona i, per extensió, del Govern Municipal. L’eina
en qüestió permet que les persones participin i, de
manera consensuada, ajudin a desenvolupar els seus barris a la mida
dels veïns i veïnes que hi viuen i, d'acord les seves
necessitats, es creïn espais comuns de treball.

En
aquests moments, a Lleida, han estat activats els 13 Consells
Territorials previstos: Centre Històric, Balàfia, Secà,
Mariola, Camp d’Esports-Ciutat Jardí,
Instituts-Templers-Escorxador, Universitat-Zona Alta-Clot, Cappont,
Pardinyes, Llívia-Horta, Magraners i la Bordeta. Tanmateix,
constituir-los és una cosa, però activar-los
i dinamitzar-los, n’és una altra. En matèria de
participació, si a Lleida li cal reconèixer alguna cosa
és que, tan bon punt neix una eina de participació,
aquell mateix dia a aquesta li arriba la seva fi. Els Consells
Territorials en són el màxim exponent: a cap ciutat
catalana s’han creat tants consells d’aquest tipus amb tanta
rapidesa, així com tampoc en cap ciutat s’han fet malbé
tan ràpid.

Des
de la CUP hem reiterat aquest fet en nombroses ocasions, especialment
en el Consell del Casc Antic, en el qual el seu regidor de zona fins
i tot s’atreveix a mentir públicament davant dels mitjans de
comunicació locals en dir que el Consell ha estat convocat en
nombroses ocasions. Aquest tipus de respostes, al nostre entendre,
són ben bé un insult per aquelles persones que
voluntàriament continuen treballant en projectes participatius
amb la voluntat de millorar els barris. Un greu error de
responsabilitat política és frustrar les expectatives
de les persones i dels col·lectius que participen en aquestes
iniciatives, així com la manca d’informació i
d'atenció al respecte.

Resulta
insostenible mantenir un discurs teòric on s’afirmi que
l’Ajuntament de Lleida té “el convenciment que l’acció
de govern municipal guanya en eficàcia i en credibilitat, quan
aquesta es realitza cercant el diàleg i el consens entre tots
els agents implicats en la presa de les decisions”, i que aquesta
idea marca “les actuacions de la Paeria en matèria de
Participació Ciutadana”. El Consell Territorial de la
Bordeta, que fou el primer, és l'únic consell que va
començar a desenvolupar-se realment. Aquest CT va néixer
al febrer de 2005, abans de la mateixa aprovació del Reglament
de Participació de la ciutat. El Consell va aplegar 26
entitats del barri que, tot i la la seva diversitat, van treballar
conjuntament amb un primer objectiu: l’elaboració del Pla
Estratègic de la Bordeta. El document va ocupar-se dels cinc
eixos de debat i de les necessitats del barri: urbanisme, medi
ambient i mobilitat; educació, jovent i esport; cultura;
comerç, serveis i activitats industrials i, per últim,
els serveis a les persones i l'habitatge. Es tracta d’un document
ple de propostes sense valor normatiu però que, tanmateix,
permet copsar la tasca i la voluntat del barri per a construir un
espai conjunt de treball a la zona.

Malgrat
que el Consell Territorial de la Bordeta va tenir els seus alts i
baixos durant aquest període, el treball que va desenvolupar i
la seva voluntat constructiva és un valor a reconèixer.
A dia d’avui però malauradament el Consell ha estat
adormit. El Reglament de Participació ciutadana indica que
quan finalitza cada mandat electoral, els Consells queden
desconvocats i resten a l’espera dels resultats municipals per a
reprendre la seva activitat. Abans de la majoria absoluta del
PSC-PSOE en les passades eleccions, l’àrea de participació
ciutadana formava part del cartipàs coordinat per ICV sota la
regidoria de Francesc Pané. El canvi polític ha
descobert la voluntat de l’actual govern de menystenir la
potencialitat dels Consells Territorials i, especialment, del
precedent de la Bordeta. Aquesta actitud respon a dos factors claus:
en primer lloc, el desinterès absolut del partit socialista
per activar mecanismes participatius que donin poder als veïns i
veïnes i, en segon lloc, la voluntat de desgastar l’eina
i fer culpable al seu anterior soci de govern. En definitiva,
una demostració més del trist joc polític en què
vivim abocats. Un joc polític que alimenta la desafecció
ciutadana, així com les oportunitats futures de recuperar
aquests Consells desgastats i desaprofitats des de la pròpia
intencionalitat del govern municipal.