Ferran Dalmau, militant de la CUP Lleida

Tot
sembla indicar que cinc anys després de fer-se públic
el projecte per part del Ministerio de Turismo i de la Paeria, si
atenem a l'anunci publicat al BOE el passat 6 de juliol sobre la
propera licitació de les obres, la conversió de
l'edifici del Roser en Parador Nacional de Turismo, en un període
breu de temps, serà executada. Sembla, doncs, que allò
que la voluntat popular de la ciutadania lleidatana davant la crisi
econòmica havia aturat amb la immediata injecció de
1.030 milions d'euros, aprovada pel darrer Consell de Ministres del
24 de juliol, per a l'impuls del sector turístic espanyol, el
govern espanyol durà a terme de forma irreversible l'obra.

Ferran Dalmau, militant de la CUP Lleida

Tot
sembla indicar que cinc anys després de fer-se públic
el projecte per part del Ministerio de Turismo i de la Paeria, si
atenem a l'anunci publicat al BOE el passat 6 de juliol sobre la
propera licitació de les obres, la conversió de
l'edifici del Roser en Parador Nacional de Turismo, en un període
breu de temps, serà executada. Sembla, doncs, que allò
que la voluntat popular de la ciutadania lleidatana davant la crisi
econòmica havia aturat amb la immediata injecció de
1.030 milions d'euros, aprovada pel darrer Consell de Ministres del
24 de juliol, per a l'impuls del sector turístic espanyol, el
govern espanyol durà a terme de forma irreversible l'obra.

Si
fem una anàlisi pessimista, a primer cop d'ull, pot semblar
que de poc o res han servit les mobilitzacions dels darrers anys en
què centenars de lleidatans han sortit diverses vegades als
carrers per a manifestar-se contra el projecte, com el 12 d'octubre
del 2007, amb l'assistència de prop de 2.000 persones; o la
darrera, el 16 de maig del 2009, en què prop de 700 lleidatans
i lleidatanes van tornar a sortir al carrer per a exigir l'aturada
del projecte i la immediata realització d'una consulta
ciutadana. I és que la Paeria ens ha imposat un projecte pel
qual arrosseguem el lògic desgast de més de 5 anys de
lluita, durant els quals hem demanat que es dugui a terme un debat
social previ que fins ara se'ns ha vetat, per a poder decidir
posteriorment entre tots i totes, en una consulta popular, quins han
de ser els futurs usos per aquest espai tan emblemàtic. Pot
semblar també que les desenes d'activitats de denúncia
realitzades, com les recollides de milers de signatures, l'elaboració
de projectes d'usos alternatius i respectuosos, l'aplegament de
suports de gent del món de la cultura, l'art i l'academicisme,
i tot allò que hem vingut fent, des de l'estima més
profunda del nostre patrimoni i a la manera d'entendre el nostre
país, en la defensa del Roser els darrers temps, hagin estat
en va. És això però, al meu parer, una anàlisi
errònia. En primer lloc, perquè les obres encara no han
començat i, per tant, el projecte és encara reversible
i, de més a més la decisió dels opositors de
lliurar la batalla fins al final és ferma. Cal tenir en compte
que aquest no deixa de ser l'enèsim anunci de l'imminent inici
d'aquestes. Ja fa cinc anys que les obres del parador s'han
d'executar, com a molt tard, a l'inici del següent trimestre...
I són uns quants els trimestres que, fins a dia d'avui, han
passat durant aquest període. En segon lloc, perquè
existeixen factors no controlables, com la mateixa crisi o la
contrastada capacitat del govern espanyol de mentir reiteradament i
prometre allò que es pot permetre, fet que encara deixa
obertes escletxes d'esperança. I en tercer lloc, segurament el
més important de tots, és una anàlisi errònia
perquè són moltes les petites victòries que amb
aquests anys de lluita haurem assolit. I no per petites, deixen de
ser importants.

En
aquests anys de mobilització social i d'autoorganització
popular hem demostrat que és possible construir alternatives a
les imposicions d'un ajuntament entossudit a no escoltar la
ciutadania. Aquestes poden ser recollides i defensades àmpliament
per molts sectors socials d'una ciutat com Lleida, amb força
tics provincians i clientelars, poc avesada a plantar cara i alçar
la veu després de 30 anys consecutius de govern socialista i
de la desmobilització social promoguda per aquest. Al mateix
temps, l'oposició al projecte ha servit per evidenciar les
limitacions democràtiques del mateix sistema i dels seus
representants i, en especial, d'un equip de govern que ha negat, per
mitjà de la imposició del projecte, les múltiples
demandes de la realització d'una consulta popular i l'exercici
de noves fórmules més participatives per a exercir la
democràcia i la presa de decisions col·lectives de
forma directa; a les quals, ni tan sols ha respost encara, després
d'haver-se-li entregat 2.500 signatures de ciutadans que exigien que
tingués lloc un referèndum i donés la paraula al
poble.

Una
altra de les petites victòries de què parlava és
la de la clarificació política, social i mediàtica
que ha provocat l'impuls i la defensa, o l'oposició, d'un
projecte que fa referència a temes tan essencials com
l'urbanisme, la memòria històrica, les problemàtiques
socials, la desigualtat, la defensa dels espais públics i la
lluita contra la seva privatització... En definitiva, el model
de ciutat que es defensa i els interessos socials que es representen.
Doncs bé, en aquest aspecte ha quedat clar l'arrenglerament de
“l'oposició” municipal i la seva representació al
consistori amb les tesis de l'equip de govern. L'oposició,
definitivament, ha deixat palès que existeix un mateix i únic
projecte polític de ciutat entre totes les forces polítiques.
I és que tot i que té matisos diferents, en l'essència,
és el mateix. Això tan bàsic, per tant, situa la
CUP com l'única força política al servei dels
sectors populars de la ciutat, amb un model de ciutat antagònic
al del PSC i al que defensen també les seves crosses en forma
de partits minoritaris. I la situa com la primera força
política pel seu compromís en la defensa del patrimoni
arquitèctònic, simbòlic i públic de la
ciutat. Aquesta clarificació no s'ha dut tan sols en l'àmbit
polític, sinó també en el social, en què
el silenci còmplice de les principals organitzacions culturals
i dels sindicals de la ciutat, més aviat per por a perdre la
subvenció, pel favor o potser el trampolí cap a la
carrera política, que no pas pel convenciment, les ha
arrenglerat a les files de la vergonya i la claudicació. I el
darrer arrenglerament, i sense el qual no hagués estat
possible encarrilar aquest projecte, és el dels mitjans de
comunicació, especialment els d'àmbit local, que, d'un
color o de l'altre, han exercit un indispensable paper de mers
altaveus i de simples aparells de propaganda del govern municipal.
Els quals, han arribat tals extrems d'entusiasme, com el de la
negació d'episodis de la nostra història local i el de
la construcció de nou episodis d'aquesta, amb la intenció
d'esborrar de l'imaginari col·lectiu de la ciutat allò
que no convé als interessos polítics, tal com ens ha
demostrat aquesta premsa que serveix i defensa tan apassionadament
els polítics locals. I no cal dir que aquí també
entra en joc la por a perdre el favor, la subvenció i el
provincianisme pel qual, qualsevol inversió, pel fet de ser
inversió, ja de per si és bona per a Lleida.

Centenars
de persones es manifesten de nou reclamant salvar el Roser

Més
de 700 lleidatans i lleidatanes, convocats per la Iniciativa
Ciutadana Salvem el Roser, es varen manifestar la tarda del dissabte
16 de maig en contra de la transformació de l'edifici del
Roser en un parador nacional. La manifestació es va concentrar
a la Plaça de les Comèdies, al costat de l'IEI, i va
anar acompanyada de gegants, bastoners, grallers, timbalers,
trabucaires i capgrossos, que protagonitzaren la trobada de cultura
popular que precedí la manifestació que reclamava
salvar el Roser i aturar el projecte del parador. Un gran nombre de
persones es van concentrar en aquest espai durant la trobada de
cultura popular, des del qual va sortir la manifestació que va
recórrer Blondel i l'Eix Comercial, fins arribar al carrer
Cavallers on hi ha l'edifici del Roser. Abans d'iniciar-se la marxa,
Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, intervingué
en nom de la Iniciativa Ciutadana Salvem el Roser per a reclamar que
l'històric edifici lleidatà no sigui convertit en un
parador nacional. Al seu pas pel Roser, la manifestació es va
aturar i es va fer una ofrena floral en record dels màrtirs
lleidatans de 1707; es va penjar una estelada i es va cantar els
Segadors. Acte seguit, la manifestació es va dirigir cap al
Pla de l'Aigua, on els actes reivindicatius de la jornada van
concloure amb un sopar popular i un concert que posà el toc
festiu a la reivindicació.

La
Iniciativa Ciutadana Salvem el Roser reclama que es faci una consulta
popular per a decidir el futur de l'edifici històric del Roser
perquè consideren que bona part de la ciutadania està
en contra del parador. Salvem el Roser considera que el del parador
és un projecte que afavorirà l'especulació
urbanística al centre històric quan el que fa falta al
barri és l'aplicació de mesures socials. El projecte de
convertir el Roser en un parador es va conèixer ara fa cinc
anys i, des de llavors, s'ha reivindicat l'ús cultural
d'aquest espai tal com ha tingut durant els darrers 150 anys.