La Candidatura d’Unitat Popular considera que tot i que la recuperació de les termes del carrer Cardenal Remolins ha estat una operació necessària en pro de la conservació del patrimoni històric de la ciutat, malauradament la permuta del terreny contigu a la Facultat d’Educació es pot considerar un desencert en la solució de la Paeria. L’Ajuntament un cop més evidencia els interessos econòmics que té a la ciutat, ja que a l’hora d’efectuar la permuta del solar on es troben les termes del carrer Cardenal Remolins no va recórrer als terrenys dels quals ja disposava l’Ajuntament a Cappont, i els quals no afectaven l’espai annex a la Facultat d’Educació.

S’ha prioritzat posar a subhasta aquests altres terrenys amb els que ja comptava la Paeria amb el clar interès d’aconseguir-ne beneficis econòmics enlloc de destinar-los a operacions de permuta com aquest cas.

La Facultat d’Educació és una obra arquitectònica del conegut arquitecte Álvaro Siza, el qual va dissenyar un edifici emblemàtic que esdevindrà patrimoni arquitectònic modern de la ciutat. La construcció de dos blocs de pisos a l’espai contigu a la Facultat suposarà dificultar-ne forçosament el seu gaudi, observació assenyalada des del propi vicerectorat d’infraestructures de la UdL. La Paeria un cop més fa palesa la seva manca de sensibilitat artística, aquest cop, amb un projecte modern i innovador i mostra novament, la completa despreocupació envers la tendència aberrant de l’especulació immobiliària i els interessos econòmics en detriment dels espais públics, els equipaments per al barri i la creació d’espais d’interrelació entre universitat i ciutat.

En darrer lloc, la CUP insta a que les decisions urbanístiques d’aquest caire deixin de recaure exclusivament en mans polítiques i interessos privats. El foment de la participació ciutadana en la pressa de decisions col·lectives d’aquest tipus és vital. Els veïns de Cap-pont tenen el dret i el deure de poder decidir sobre el projecte de barri. Aquest pretès ajuntament d’esquerres tan sols fa pronunciaments populistes entorn la voluntat d’implicació en la ciutat. Cal que la ciutadania participi activament de la vida política i, aquest tipus d’àmbits i qüestions, en són una bona oportunitat. Cal acabar ja, amb la supeditació dels organismes decisoris en matèria urbanística, i en especial de l’Ajuntament, als interessos de propietaris i promotors. La política realitzada des del concistori s’esdevé en una línea de suport general de la perspectiva rendista i de consideració de l’espai urbà com un objecte directe d’acumulació. És una decisió política fruit d’una concepció determinada de la ciutat, la de considerar-la en conjunt com una mercaderia

- Que promogui un desenvolupament urbanístic sostenible: entès com l’utilització racional del territori i del medi ambient amb models de sòl que evitin la dispersió del territori, afavoreixin la cohesió social i considerin la rehabilitació i renovació del sòl urbà.

- Que aprofundeixi en la participació de la ciutadania en les plusvàlues: participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics i particulars mitjançant la cessió de sòl i la urbanització/construcció dels sistemes (carrers, zones verdes i equipaments).

- Que publiciti i fomenti la participació en els processos de planejament i desició urbanística: establint mecanismes de participació popular en la planificació mitjançant un pla de participació ciutadana en matèria urbanística, el més participatiu, plural i dialogant possible.

- Que defensi el dret a l’habitatge: establint eines per garantir l’aplicació real d’aquest dret per a tots els/les ciutadans/es de Lleida, lluitant contra l’especulació combinant les polítiques de sòl i les administratives.