Precarietat en la feina, futur de misèria
03/12/2009
Ester Sancho, membre de la CUP
L’Assemblea de Joves de Lleida ha iniciat una campanya contra la precarietat i la crisi, conseqüència del capitalisme, amb una acció de denúncia contra Telepizza, una de les empreses en què hi treballa més jovent i de manera precària. La CUP vol felicitar-vos per la iniciativa; cal agrair aquestes accions que assenyalen els culpables de les concretes condicions de treball dels joves i del conjunt de la classe treballadora. La campanya contrasta clamorosament amb les llastimoses quatre proclames llençades dilluns a Lleida per l'assemblea conjunta de CCOO-UGT que, a més a més de passar sense pena ni glòria i finalitzar amb una "representació de mani" a la seu de la COELL, no van ser ni capaços d'anar plegats a fer el ridícul, ja que la CCOO va quedar-se a soles. Cal ser molt hipòcrita o haver perdut el sentit del ridícul per anar a
cridar contra la crisi, reivindicant un canvi de model, davant la seu
de la patronal lleidatana i, al mateix temps, dur a les seves esquenes
la signatura de tants convenis col•lectius miseriosos, gràcies als
quals avui Telepizza i d'altres empreses de diferents sectors poden
seguir estafant als treballadors i les treballadores, comprant-los-hi
el seu temps de vida a canvi de precarietat. On eren aquests sindicats
quan es sentenciava la crisi?
On és la necessària autocrítica? Jo no
els acuso pas de no haver fet res per aturar la crisi; jo els acuso
directament d'haver col·laborat en causar-la! Perquè capitalisme és
crisi; la duu intrínseca al cicle econòmic i més enllà dels excessos
d'un sistema financer que acampa lliure, sense controls ni rigors de
cap mena. En aquests sindicats grocs, és clar que les empreses no han
trobat obstacles, sinó mans amigues a l'hora de fer externa part de la
seva producció, a l'hora de privatitzar serveis públics, a l'hora de
deslocalitzar-se, a l'hora de fixar dobles i triples escales salarials
i un llarg etc. que han beneït amb els seus "acords" i els seus
"convenis". I amb tot això ha augmentat l'atur i l'endeutament de les
famílies. Ha baixat el consum i ha disminuït la producció, més atur...
en una roda difícil d'aturar però que té uns culpables. Un d'aquests es
diu sindicalisme groc. Un altre empresariat precaritzador com el que
avui assenyala l'Assemblea de Joves. Perquè cal dir les coses pel seu
nom, capitalisme és crisi!